S'acaba
aquest finita quietud de l'hivern,
m'ho
diu el cop de vent que ve de l'oest,
el
que esborra el núvols del cel
per
deixar-nos el sostre blau sublim
d'un
matí brillant de gener.
Aquell
vent que traspassa fronteres,
que
no coneix duanes ni canvis de diners,
el
que viatja acompanyant els ocells,
el
vent que pentina la terra ara nua,
el
vent que esculpeix el cel...
S'acaba
aquesta finita quietud de l'hivern
i
les herbes i les flors i les branques i els animalons
animaran
els paisatges de les nostres contrades,
xuclaran
àvidament les aigües del desgel
i
poblaran els camps de colors a transparents pinzellades.
2 comentaris:
Bonic poema, però ara el vent de ponent es porta gelades, nevades i fred, esperem porti el desgel.
Imma, i que arribi la primavera i ens faci passar el fred...
Publica un comentari a l'entrada