Mar Mediterrànea, Cala Canyelles (Lloret de Mar)
Navega la brisa per sobre del mar,
navega ufana i aixeca escuma
que juga àgil al blau més transparent,
mirall de la lluna, mirall dels estels.
I quan a l'albada continua el vent
i els núvols pinten gris i blanc al gran cel,
les onades s'animen i palpiten
amb força fent l'espectacle més complet.
Tot harmonia del constant moviment,
és coreografia al nostre univers
i sortidor de mots per escriure un vers.
El mar i el sol i jo i tu i el cel i el
vent som vida cada nit, cada dia,
ballant plegats una dansa infinita.
1 comentari:
Un sonet molt estiuenc...
M'agrada molt l'última estrofa, apa tots a ballar la dansa de la natura.
Bon estiu.
Publica un comentari a l'entrada