Emmascarat el sol

A mida que avança el dia
el cel se'ns va ennuvolant,
queda emmascarat el sol
i la temperatura va baixant.

Perden brillantor els arbres,
unifica la llum els verds,
les flors es mouen amb el vent
i els pètals van caient.

Ja es prepara la tempesta,
els aiguats van de festa
per refrescar blat i roselles
i esquitxar-nos primavera.

Regalimen els terrats,
s'omple de bassals el terra,
aquells miralls que des de l'asfalt
ens tornen llum d'endevinalles.

Als camins, entre pedres i fangueig
i canals d'aigua ara tèrbola
que arrosseguen el que troben,
es reflexa ja el sol rei de la tarda.


I s'esvaeix de cop
aquell gris que fa basarda
per rebre un vespre acolorit,
antesala per lluir la màgia de la nit.

****

Núvols

Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
ens il·luminin els maigs
i facin florir les poncelles.



Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
beneeixin els prats
i regalin tots els verds a l'herba.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
estirin amunt les espigues de blat
i s'estimbin al pètals de cada rosella.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
desglacin als cims el gel
i atorguin aigua a les rieres.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
que volen sentir cantar els ocells
i contemplar l'esclat sublim d'aquesta primavera.


***

Vermell i blanc i verd

Vermell i blanc i verd
i tot el sol per sobre
per ressaltar cada color
fins que arriba el vespre amb to de coure.

I de nit,
veurem les roses blanques
i al seu voltant, masses voluminoses d'ombres.

L'endemà

L'endemà de la pluja
llueix un sol transparent i visceral
que acompanya brises fredes.

Retall hivernal
que apedaça un cel de primavera
per treure de les cavernes
el resorgiment de la vida plena.

Brunzirs, càntics i remors,
perfums sonors de l'abundor...


***

Xàfec (Coses de la primavera)

Cau ara un xàfec sorollós
carregat de fredes ventades
amb música d'intermitència harmonitzada
per un cíclic ritme aquosament agrest.

I és què la primavera
ens regala un oratge de canvis sobtats,
freqüències pluvials de variada gamma,
temperatures gèlides
i, per acabar-ho d'adobar,
calors estiuenques sense avisar.

Se'ns omplen els pantans,
floreixen els nostres camps,
el mar verd s'engronxa
en les onades del vent
-entre rosella i rosella-
mentre canten les aloses.

I quan surten els estels
ja podem mirar tranquils al cel
sense por als esternuts,
que amb una manta lleugera
aguantarem bé uns quants minuts,
aguantarem fins que la son ens tanqui les parpelles.



***



***

Ball de primavera

Ballen les branques,
ballen els verds,
ballen els arbres,
ballen els núvols,
balla de nit un reguitzell d'estels.

S’animen les flors,
abelles i papallones
entre les flaires i els colors.
Volen les orenetes,
volen avions, vents i falciots.

S’animen les bruixes,
canten els bruixots;
ballen i volen les fades,
llisquen i juguen
pels raigs daurats del sol.

*****

Baixa l'aigua (Poema del desgel)

Baixa l'aigua ben gelada
saltant de pressa pel rocam,
deixa l'herba pentinada
i la fredor al seu voltant.

Remor de corrent
neta, clara i transparent
que circula amb rapidesa
per les gorges amb pendent.

I un roquerol va i ve,
sobrevola, com el vent,
un paisatge que la primavera
ens ha pintat de llum i verd.

Molses, líquens i falgueres.
Flors diminutes, allà al bosc,
posen tots els altres colors,
entre les pedres i els troncs.



****

Brisa fresca del matí

Brisa fresca del matí
que instaura primavera
a un dia llarg i clar.

La llum ha esvaït la nit
i proclama amb àgils feixos
el triomf de la visibilitat.

Horitzó, mar calmat
muntanya i boscos enllà.
La ciutat, els jardins, la seva olor...

Brisa fresca del matí
que instaura primavera
a un dia llarg i clar.

Llum primaveral

Mil moments de boira espessa,
un segon de llum brillant
que il·lumina i multiplica
cada feix de verd al camp.

Enfosquirà el cel al vespre
i la nit plourà foscors
a l'arqueologia dels vells somnis
amarada pels estels.

I arribarà l'albada
imposant la llum primaveral
a cada teula de les cases
i als nius del campanar,

a la morada més tancada,
a les ales del gavià en vol,
a les onades de la platja,

a les flors del meu pom,
a l'escala de la terrassa
i als batecs del teu cor.




***

Cada raig de primavera

Intensament els verds
envaeixen una imatge
amb cada to divers,
doncs la llum hi fa estatge.


És cada raig de primavera
que destaca els matisos,
en regalar protagonisme
al teu passeig visual.


I quan tanquis les parpelles
et quedaran colors a dins
per omplir el pou cromàtic
que el temps anirà esmorteint.

Flaire floral

Flaire floral,
colors de març
que arrosseguen primavera
cap a l'hemisferi Nord
del nostre Planeta, la Terra.

***

Ve la primavera

Parla una veu a la ràdio:
diu que avui farà calor,
que el sol, generós,
ens donarà escalfor.

I és què la primavera
ve, ja no té espera,
ens empeny lluny de l'hivern
per guarir-nos de la foscor i del fred.

Farà esclatar poncelles
i augmentarà desgels,
pintarà de llum les tardes,
t'incitarà al passeig.

Ens decorarà la vida
com al riu l'aiguabarreig,
com al cel el vol d'ocells.

Ens durà noranta dies
per solcar, veles al vent,
sota els blaus del firmament.

Llum majestuosa

Llum majestuosa,
elegant i sumptuosa
que ens fa estrenar un matí
poderós i carregat d'energia.

Resplendeix i simula que és el mar
un cofre embolcallat de cel·lofana
que ens regala la natura perque sí,
entre boires costaneres destinades a fugir.

I lluirà aviat el sol dominant
a un cel blau inimitable,
que tan sols en Sorolla copsaria.
I quan sigui l'hora del migdia,
vindrà el gat al jardí
a fer-nos a les flors i a mi companyia.
I amb la tarda arribarà la mandra
que m'esterracarà al sofà
fins que la pluja de mitja tarda
acompassada em desperti.
I simularem que ha arribat la primavera,
que l'esclat de la natura és imminent
i clausurarà la foscor grisa del hivern.

Raigs

El sol encara ara amb els raigs les pedres,
les roses, la terra i les herbes,
que quan es vesteixi amb fulles la figuera
quedarà tot sota l'arbre ombrejat.

Serà estiu o final de primavera,
i el fred haurà passat.

Panorama

Les acàcies, espesses,
amb totes les branques vestides de verd.
L'asfalt, net;
un plaer passejar-hi després de les últimes pluges.
El cel, blau,
acumula discret a poc a poc la blancor d'uns núvols intrusos.
I l'olor, a matí i a flors,
que transporta primavera.

Diumenge d'escudella

Diumenge d'escudella i carn d'olla,

de xafogor, d'un cel que brolla,

d'un maig a punt d'expirar.

D'un dia de pluja amb ganes de mullar.

*

De dibuixos digitals

al vidres entelats.

*

D'aigua constant

que ens regala la vida,

que ens promet bon nivell als pantans.

*

D'una primavera de llums canviants

que beneeix mars, rius, boscos i camps.

*

D'un temps de traspàs

entre les crues gelades i la màgia de les revetlles,

d'hores filagarsades brodades a l'art.

*

Bany de primavera

Un cop de vent s’emporta els núvols,
no hi ha boira, el cel és clar.


Entra un bany de primavera
en obrir a l’alba la finestra,
cada nou raig és un esclat
entre aromes florals intenses.


Es compleix el ritual:
l’any gira estacional.

La primavera no espera

Bufa un airet,
ballen les branques.

Obriu finestres i portes!
Que entrin les aromes
de gessamí, lilàs i maduixes,
la llum tardana d'un vespre finit
que demana la visita de la nit,
i quatre pètals vermells de roses primerenques.

I és què l'hivern ha fugit
i la primavera no espera,
que ha de pintar de colors els jardins
i omplir el cel de núvols amb sorpresa.

Núvols d'aigua espessa,
núvols fugissers que marxen de pressa,
núvols d'escuma i de crema,
núvols negres farcits de tempesta.

Camp

Ha florit el romaní,

ja apunta la farigola.

Els brots de blat brillant

verdegen tot el camp.

*

A la vora del camí

vola alguna papallona

mentre un sol tangencial,

il·lumina cada hora.

*

Polseguera estacional

sobre el gris verdós de cada olivera

i de tant en tant una vinya ancestral

-ceps de comarca vinatera-

espera un ruixat de primavera,

que un cel tan transparent

ens augura una espinosa sequera.

Foc

Tirà un drac
foc emmetzinat
cap a un cel
fet de núvols i tempesta.

Van ploure aquella primavera
roselles sobre el blat,
roses roges al meu cap
i un poema a cada poncella.