Com un pinzell
caigut del cel,
com un bany daurat
de sol i mel.
Tenyint el bosc, tenyint el camp,
grocs, torrats i foc fan un gran ball.
S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.
Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.
Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...
I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.
Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.
Tarda de tardor,
llum esquinçada.
La que surt del sol
cap a una terra escarpada.
*
Daura branques i fulles,
pinta els núvols d'aquarel·les,
ens il·lumina els camins
i banya amb colors les pedres.
*
Fa créixer els capvespres
fins que són inusitats espectacles
per a mirades àvides
d'arquitectures paisatgístiques càlides.
*