A poc a poc

Setmana rere setmana,

la monotonia llima a poc a poc l'enginy

com fan a muntanya les aigües braves

amb els tallants vèrtexs de granit.

Cada dia té una fragància

Cada dia té una fragància,

cada hora, un color

i les nits aromes de somnis

que apavaiguen la foscor.

Dilluns fa olor de llapis

dimarts de pèsols fins,

dimecres exhala núvols de tempesta

dijous és pintura a l'oli i vernís,

divendres, preludi airós de festa

i dissabte té l'aroma del paradís.

Diumenge fa olor de dolces pomes

que van perdent, ai!, el seu encís...

Ball de setembre

Foto: un dels patis de la Universitat d'Alcalà de Henares

Ball de setembre,

imatges, silencis i mots.

Ritme amb fèrrea tanca

que amaga al cor

aromes, llums i els sons

màgics del record.

Ball de setembre.

He vist

He vist les fulles seques

començant a envair el terra,

he vist la llum trista aquest matí,

he vist l'estiu ja quasi finit...

I els núvols que s'atansen

a un món bressol de gris.

Arriba un temps que ens tanca

als espais privats de cel.
I ens apreta entre parets,
ens afecta cos i cervell
i deriva els nostres somnis
cap a indrets fets de màgia, llum i vers.

El curs neix

Gust de pluja,

remor d'aigua,

tardor incipient.

Dia núvol,

fresc l'ambient

i el curs

neix rabent

ple de dies i hores

que omplirem de farciments.

Les històries i problemes,

colors, plors, riures i deures.

Jocs, gargots i converses

i tantes, tantes coses diverses.

***

No són, no, infinites les vacances,

són nostàlgies retallades i enyorances...

Serenament, la nostàlgia

Serenament, la nostàlgia

pinta crits de migdia a la vora del mar,

matins a la sorra que es mulla i s'asseca

amb ritme constant.

I el record poderós d'estar allà nedant...