statcounter

diumenge, 5 de setembre de 2010

Serenament, la nostàlgia

Serenament, la nostàlgia
pinta crits de migdia a la vora del mar,
matins a la sorra que es mulla i s'asseca
amb ritme constant.
I el record poderós d'estar allà nedant...

3 comentaris:

Carme ha dit...

Has tornat amb força i amb inspiració, eh?

Aquest poema em sembla una meravella, Isabel! M'encanta!

Maria Consol ha dit...

La nostàlgia és una força molt poderosa que, de vegades, ens pot arrossegar al fons d’un pou de tristesa, igual que a la sorra dins el mar dels pensaments.

M’agrada molt, Isabel. Una abraçada, des de Sinera.

Isabel ha dit...

Carme, crec que he tornat amb el cap ple de futurs. A veure...

Maria Consol, sí, la nostàlgia, si és gaire intensa o dominant, ens pot enfonsar.

Una abraçada.