Aprendre a mirar

Cal educar la mirada,

ens cal saber que hi ha mil llocs per guaitar,

que el món és ple d'estètiques per destriar.

Que tan sols hem d'aprendre a mirar...

Amb el ulls del sentits.

Degustar,

olorar,

escoltar,

contemplar,

aïllar,

retallar,

esbrinar,

interpretar,

captar,

copsar i explicar.

Retenir,

retratar,

processar,

recordar.

I sempre, anar cercant.

He rebut un regal

Moltes gràcies, Arare.

Unes flors que anuncien el bon temps

i un concert per levitar amb el so més exquisit.

Al seu blog "Des del meu mar",

de nova estètica i vívids continguts,

m'he trobat la gentil sorpresa.

Rachmaninov, interpretat per Artur Rubinstein

Ens bressola la natura

Foto: fulla de ginko biloba caiguda al terra d'un racó del jardí de la Huerta de San Vicente, a Granada, la finca de la família Garcia Lorca on el poeta va passar llargues temporades. Actualment, es pot visitar com a casa-museu de Federico Garcia Lorca.

Estrelles del gel

Estrelles harmòniques del gel
que jugueu amb tots els blancs
entre l'opac i el transparent.

Sou carpaccios d'essència efímera,
sou records ja sota el sol,
sou puntes de coixí damunt les pedres,
gotes traslúcides que giren cap el blau,
sou art entre la molsa
i a les teranyines trampes fredes pels mosquits.

Sou gel als caramells,
sou l'art pur del fred
sou escultures de l'aigua
fetes amb saviesa per l'hivern.

Sou gebre brillant a sobre els prats,
sou flocs estels-fractals,
sou geleres i neus perpètues allà dalt.

Llegint

T'entra el món pels ulls

i la salabror per la boca;

l'aroma de l'arròs al foc

i el perfum de cada mot.

Llargues les nits

Són ara llargues les nits,
les albades esperen
a ensenyar la llum primera,
no arriben amb pressa.

Són ara llargues les nits,
i la foscor una sala de ball
per fantasmes i neguits,
assaig de la gran orquestra.

Són ara llargues les nits,
antesales d'hores ben destres
que ens duran espurnes als ulls
i paraules amb ritme.

Són ara llargues les nits.
I els dies, caus de poesia,
bressols de tempestes
i silencis per teixir la vida...

Va fugint

Va fugint un gener

de dies ràpids

rere l'esperança d'escurçar les nits,

de veure els primers borrons

fent carreres amb les poncelles als fruiters,

d'arxivar mantes i bufandes

i activar-les només per canviar d'hemisferi.

L'esperança en anys de milions d'albades,

de farciment proteïnic als cossos més afamats,

d'equitat sense justificacions,

de silencis esfèrics que inutilitzin veus d'inútils.

Veus de tòpics, veus de cínics,

veus dels clàssics nyigo-nyago aprenents d'aduladors.

L'esperança en merescudes sorts

que s'amaguen disfressades de circumstàncies

essent subtils, essent fonamentals essències...

Va fugint.

***