Carregar cada matí l'arxiu de la memòria,
re-emprendre de nou el camí de sempre
trepitjant petjades a l'asfalt que al setembre
ens xucla cap a la nebulosa quotidiana de ciutat.
Revisar al carnet el nostre nom
i decidir que ens incorporarem a la tasca encomanada,
col·locar a un racó tancat les imatges de les vacances
i somriure amargament al davant del calendari avui inhòspit.
Ser persona de pro (o no)
i saber que tot procés és dinàmic al rellotge del temps.
statcounter
dilluns, 1 de setembre del 2008
divendres, 29 d’agost del 2008
Nou curs
Capbussar-te al nou curs amb ganes,
respirar flaires d'un estiu encara recent
sentint històries quotidianes
i aventures il·lustrades.
Estrenar llibres i aules,
descobrir a les finestres
llums ja declinades
que s'estiren per claudicar de cop
en benefici d'un creixent cel fosc...
I escriure a la llibreta, malgrat tot,
el títol de la primera lliçó amb bona lletra.
dijous, 28 d’agost del 2008
A la tele
En Jan Bein, un rapsoda-surfista recita el poema "Estiu" (de "Les quatre estacions de l'any") al programa "Querty"*, de Barcelona TV, emés el proppassat 23 de juliol.
*(cap el minut 11)
Ho has fet molt bé, Jan. Enhorabona!
Setembre gloriós
Els dies fan carreres
per arribar a final d'agost,
i posar-nos en safata
un setembre gloriós.
Amb vida al despertador
i setmanes carregades
de jornades signades
per la monotonia i la grisor.
dimecres, 27 d’agost del 2008
S'acaben les vacances
Quan la llum d'estiu esdevé trista,
quan el sol s'amaga rera la vida
quan el dia s'aixeca cansat
és què s'acaben les vacances
i les reixes dels horaris et travessen el pervindre.
Quan el calendari pren protagonisme
i les setmanes són pous de fang humit.
Quan el matí té cara de rellotge
i la nit forma de llit.
Quan prescindeixes de mirar la lluna
i els núvols t'ignoren quan passegen,
es què s'acaben les vacances.
I les reixes dels horaris et travessen el pervindre
en oxidar-te els teixits viscerals per dins.
quan el sol s'amaga rera la vida
quan el dia s'aixeca cansat
és què s'acaben les vacances
i les reixes dels horaris et travessen el pervindre.
Quan el calendari pren protagonisme
i les setmanes són pous de fang humit.
Quan el matí té cara de rellotge
i la nit forma de llit.
Quan prescindeixes de mirar la lluna
i els núvols t'ignoren quan passegen,
es què s'acaben les vacances.
I les reixes dels horaris et travessen el pervindre
en oxidar-te els teixits viscerals per dins.
dissabte, 23 d’agost del 2008
Viure
Quants minuts fora d'hora,
quants moments cada dia
per gronxar els pensaments!
*
Viure sense pressa
amb ritme animal,
anar fent per la vida,
pols, palpitació natural...
Esperar sense ganes
aquells dies farcits de futur,
de pluges i paraigües,
d'horaris, de classes i patis,
de passes repetides
pel quotidià programat.
*
quants moments cada dia
per gronxar els pensaments!
*
Viure sense pressa
amb ritme animal,
anar fent per la vida,
pols, palpitació natural...
Esperar sense ganes
aquells dies farcits de futur,
de pluges i paraigües,
d'horaris, de classes i patis,
de passes repetides
pel quotidià programat.
*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)