Paisatge zen

Van caure molts pinyons al mar;
un d'ells restà penjat
a les roques costaneres,
sota el penya-segat.

El pinyó hi va germinar
i anava alçant-se el pi
a recer de les onades,
al mig de l'ambient marí.

I ara, veiem un paisatge zen.
Rep el pi més solitari
aigua del cel i algun cop de vent.
I mirades de banyistes amb plaer.

Són coses de l'antena

Foto: antenes d'un poble de Madagascar

La caixa tonta necessita
rebre les ones,
rebre el senyal.

Són coses de l'antena
instal·lada dalt d'un pal.

Nit plujosa d'estiu

Nit plujosa d'estiu,
gotims gruixuts,
esquitxos sonors
que repiquen fort.

Harmonia a la foscor
i delit pels sentits
substituts de la mirada.

Aromes,
remor de gotellada
frescor sobtada
i la negror reverenciada...

Serena és la tarda

Serena és la tarda
amb taques al cel
que naveguen àgils,
són núvols lleugers.

No eclipsen el sol,
no tapen els raigs,
dansen els núvols
pel blau imponent.

Mentre juguen amb el vent
arriba l'hora del capvespre
i, com si tingués un rellotge,
s'amaga el sol lent i discret
tenyint de colors l'horitzó
fins que la nit caramelitza el món.


***

Els lemurs

Ens miren els lemurs,
ens miren des de dalt.

I és que cadascú mira
des d'allà on està.





Fotos: lemurs de Madagascar

Glaçons a l'aigua

Glaçons a l'aigua,
líquid que fon el glaç.
Intercanvi constant,
com el que hi ha a les profunditats del cap.
Es dilueixen les idees
entre els mots dels poemes.
I com fa la llum amb els colors,
el vers amolla moltes versions.

Viure a l'arbre

Foto: lemur. Madagascar

De branca en branca,
vora el tronc, al vent.
El lemur, sa mirada.
Viure a l'arbre,
lluny de terra, prop del cel.



***