A migdia surt el sol

A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.

Timidesa del gran astre,
decisió de tots els núvols,
que juguen a passejar
i a ser font d'aiguats de molta bellesa.


Hi ha al cel una batalla
de presències momentànies;
és cosa de la tardor lluir cels
de textura extemporània.


Són dies canviants
d'oratge protagonista
que ens obliga a vestir
com no aprovaria un estilista.


Amb sandàlies i mitjons,
samarreta de coll alt
i mànigues tres quarts.
Amb xal sobreposat,
paraigües com umbrel·les
i gavardines de roba fina.


A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.

Caurà a la tarda una pluja lenta,

adient, gloriosa i compassada
per donar plaer als cargols

que surtiran a fer una desfilada.

Xàfec simfònic

Ni partitura ni batuta,
sols harmonia celestial:
cau amb ritme la pluja
i el vent la porta al ball.


Cau constant,
cau l'aigua que copsa el terra
amb una capa fluïda i brillant.


Colors? gris de l'ambient
i una capa densa i poderosa que hi ha al cel.
Els semàfors s'hi reflectegen,
l'asfalt sembla un mirall
que alterna carbasses
amb verds i roigs d'esclat.

Cerimònia d'una pluja
que el matí ens ha regalat;
és possible que esdevingui
un xàfec simfònic a ciutat.


Trons i llamps de tant en tant,
és jornada d'estar-s'hi a casa
per contemplar el carrer i son trafegar,
és dia de poesia i ment en blanc.

Amanita

Amanita emmetzinada
seu boscosa del follets
vida extrema als bolets

que acoloreixen la temporada.

S'il·luminen

Abans de fugir el sol

s'il·luminen siluetes,

els detalls més acurats,

i la bellesa de les plantes.

Castanyes i panellets

Ja comença a desprendre olor
la plaça i tota la contornada;
és l'aroma de castanyes al foc,
efluvi poderós dels vespres de tardor.

El vent contempla els boscos,
xiula potent entre els carrers,
fumegen el carbó i la llenya
i al poble s'instal·la tranquil el fred.

Es farà fosc molt d'hora,
tindrem temps d'esperar els estels
i quan entri a casa un raig de lluna,
devorarem la safata dels panellets.

-M'agraden els de pinyons,
m'agraden els de maduixa,
els panellets d'ametlla són els millors,
quedaran els de coco a la cuina.-

Caliu de llar de foc,

mil històries de fantasmes,

preparar-se pel fred

acomiadant la bonança de l'octubre.

***

Viatjar i viatjar

Explicar el què veus al caminar,
imaginar com era el paisatge abans,
ensumar les restes que hi perduren,
descriure aquest cel sempre canviant...

I pujar al primer núvol amb places,
deixar que marxi temps enllà,
que et deixi caure a un camp de blat segat
i quedis, en caure, envoltada de pols enlluernat.

I mirar al teu voltant
per descobrir un estiu de sega i batre
que avui hem oblidat.

Viatjar i viatjar,
ser passatgera del temps,
ser astronauta per l'espai
per descubrir que la Terra
és el nostre millor planeta
i l'origen d'una fastuosa biblioteca
que espera als seus prestatges
els nostres lluïts volums.




***

Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,

esperar que el cel

vagi aclarint,

que el sol aparegui

precedit per llums

canviants i inversemblants,

acolorides i brillants

que només poden sortir

de la vareta d'una fada,

o dels somnis d'un mag.

Colors d'ambre ancestral,

rosats fugint als taronges,

albada que a ciutat

sembla cinema inventat.

Colors que a poc a poc

es van concentrant

als blaus ben convencionals,

d'aquells que et conviden

a sortir de casa i accelerar els pas.

Els blaus dels primers freds,

els blaus tardorals,

els blaus que al cel

comencen a pintar

la monotonia

i el - ves, què hi farem? de cada dia.