Temps de tardor,
òxid i llauna
als boscos de fulla
cansada i caduca.
Temps de tardor,
estació de la vida
que ens duu fruits
per a omplir-nos de sol,
sabor i vitamina
el celler de l'enyor.
Amb sucre a la cuina
i envasos al foc,
cous el codony.
Passeig dels colors,
com el que flueix
pel temps de tardor.
statcounter
dissabte, 7 de novembre del 2009
divendres, 6 de novembre del 2009
M'ha parlat la biblioteca!
-Et diré a cau d'orella
els versos d'un poema
que parli de la nit
o de l'albada més bella-
-Et diré mil mots,
et recitaré l'Odisea
et diré paraules de poeta-
M'ha parlat la biblioteca!
els versos d'un poema
que parli de la nit
o de l'albada més bella-
-Et diré mil mots,
et recitaré l'Odisea
et diré paraules de poeta-
M'ha parlat la biblioteca!
La lluna s'ha quedat
No té la lluna rellotge,
no sap quina hora és.
Ha matinat el dia
i la lluna s'ha quedat.
no sap quina hora és.
Ha matinat el dia
i la lluna s'ha quedat.
dijous, 5 de novembre del 2009
Les paraules
Pinten les paraules un paisatge,
expliquen com mil llums
il·luminen un capvespre
i traspassen sensacions
que ens foraden els records,
que retallen pètals grocs
al bell mig d'un hivern nu.
D'un hivern nu, fred,
gris i blanc i negre.
Pinten les paraules un paisatge.
expliquen com mil llums
il·luminen un capvespre
i traspassen sensacions
que ens foraden els records,
que retallen pètals grocs
al bell mig d'un hivern nu.
D'un hivern nu, fred,
gris i blanc i negre.
Pinten les paraules un paisatge.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Bressolarem els sons
Bressolarem els sons
a ritme compassat del vers,
aniran fluint els mots
per la ruta més serena.
I les veus seran compàs
i les direm amb la boca plena
si les paraules troben un lloc
al bell mig d'un nou poema.
Avançarem, lletra a lletra,
pels camins del ja està escrit
i les cruïlles d'aquí es queda,
que anem a tractar un altre tema.
a ritme compassat del vers,
aniran fluint els mots
per la ruta més serena.
I les veus seran compàs
i les direm amb la boca plena
si les paraules troben un lloc
al bell mig d'un nou poema.
Avançarem, lletra a lletra,
pels camins del ja està escrit
i les cruïlles d'aquí es queda,
que anem a tractar un altre tema.
Poques respostes
Esfilagassarem les estrofes d'un poema,
sometrem els mots a un joc de dispersió,
tractarem amb mel de tarongina la rima
i comptarem les síl·labes de cada vers.
Esbrinarem pels pensaments d'un poeta
les seves dèries i cabòries,
indagarem els motius de llurs silencis
i alçarem veus i crits sonors
amb els perquès brollant del cor.
Esperarem poques respostes,
sols el fluir del verb
entre les idees i la bellesa,
i aquella florida loquaç dins del poema.
sometrem els mots a un joc de dispersió,
tractarem amb mel de tarongina la rima
i comptarem les síl·labes de cada vers.
Esbrinarem pels pensaments d'un poeta
les seves dèries i cabòries,
indagarem els motius de llurs silencis
i alçarem veus i crits sonors
amb els perquès brollant del cor.
Esperarem poques respostes,
sols el fluir del verb
entre les idees i la bellesa,
i aquella florida loquaç dins del poema.
La tardor ve de visita
Càlida i ja daurada llum al cel,
que la tardor ve de visita.
Foragita el sol d'estiu, i ens el declina
per dipositar-nos a recer de la brisa
un coixí iridisat amb mots farcits de vida.
Poema pel 113è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dalt del món".
que la tardor ve de visita.
Foragita el sol d'estiu, i ens el declina
per dipositar-nos a recer de la brisa
un coixí iridisat amb mots farcits de vida.
Poema pel 113è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dalt del món".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)