La poesia és

"La poesia és mantenir els desitjos intactes

malgrat el temps que va passant."

M.Montserrat Medalla Cufí

És explicar un món esfèric
amb quatre mots lineals.

És aprofundir amb imatges
dins la veu que la llegeix.

És escalar un vuit-mil
essent un esperit.

És cremar la llenya
d'un bosc que no existeix.

És llum, és cel,
és paraula nàufraga al cervell.

És el mar on suren
mil mons paral·lels.

Llum al cel

Ambient de llum al cel,
estels i tall de lluna;
el sol deixa mentre s'allunya
un rastre iridisat rosat i mel.

I els núvols ho celebren
amb cabrioles que s'esvaeixen
i et manlleven l'enteniment.

Petita cançó de l'alba

La primera llum de l'alba,

guspira del despertar.

Motor irreductible

del diari caminar.

Et regalo un poema

Et regalo un poema

de nata, mel i crema,

et regalo mots amb lletres

farcides d'estrelletes.

Llum i reflexes

a tan bones postres,

i una veu que llegeix

amb dolcesa cada vers.

Dies freds

Arribaran dies freds de llum escasa,
seran hores difícils. Per valorar el sol
més desitjat que sovint s'amaga,
que aviat es posa a l'horitzó i marxa.

I regnaran les nits més llargues,
les hores fosques, amb estels, seran protagonistes
de l'inici d'un hivern gèlid i fred,
i ens col·locaran de cop a recer del cel.

Recordarem els estius càlids
i els banys a la platja amb brisa de ponent,
i aquella espera a l'aeroport
sabent que ens esperen, a dalt, els núvols i el sol.

I els els llibres, i els poemes,
i els diccionaris, i les llibretes
i el llenguatge i tots els mots
ens definiran mil sensacions,
totes les aventures
i les belleses d'aquest món.

Desitjarem hores de mil minuts
i ulleres tensores de les parpelles
per tenir visions il·limitades
i fruir d'històries il·lustrades. O relats.

Alternança

L'herba verda del parc
s'ha cobert de fulles mortes;
el jardiner posa remei
passejant el tallagespa
amb rítmica i lleugera empenta.

Radical i contundent,
una imatge de tardor
esdevé candidata a primavera.
Fins que l'auró es decideix,
i deixa caure sobre l'herba
una altra fulla seca.

O dues, o tres, o més...

Són sons

Tens la música i les tecles,

tens els mots i les idees,

tens la veu per dir el poema,

tens el silenci per callar.

Tens els versos al teu cap.

Surten,

viuen,

clamen,

criden,

xiuxiueixen

i són sons.