Poesiaula

dimecres, 13 de gener del 2010

Reixeta

Passegem per un quadre de doble entrada,

reixeta de ratlles fines a manera de teranyina:

les verticals les posa el temps,

les horitzontals són de l'espai.

Elàstiques, canviants,

ens fan saltar a forats profunds,

a cels lluminosos farcits d'espurnes,

o a divagar-hi mentre ens bressola la foscor...

dilluns, 11 de gener del 2010

He rebut aquest arxiu.
Els alumnes de 4t de'n Joanvi canten així de bé.
Lletra: Poema "El futur" (publicat al blog aulapoesianadal)
Música: La base instrumental està extreta de la cançó "Everything is gonna be alright" de Sweetbox la que al mateix temps té com a base Suite Air nº 3 de Bach.

El futur

Quan tanquem el capítol castanyada
i el novembre ens rep amb els primers freds,
quan l'estiu és un arxiu llunyà i espés
i el futur un pom de dies tots iguals,
quan s'alternen pluja i vent
i les fulles seques són protagonistes dels paisatges,
quan s'acaben a les escoles els murals de la tardor,
es fa ja imprescindible pensar en un temps d'antiga tradició.

Hi ha qui renta les cortines,
hi ha qui estrena copes i plats,
hi ha qui assaja velles nadales,
hi ha qui amaga sota l'ala el cap,
hi ha qui escriu mails i postals,
hi ha qui fuig a indrets llunyans,
hi ha qui espera amb moltes ganes
que arribi aviat de nou el Nadal...

I comencem a preparar garlandes
a somiar en la carta dels regals,
a cercar pinyes, molsa, suro i capses tancades
i a disenyar aquells menús tan especials.

Hivern eixut

Fantasma alat
amorf, buit i gelat
que aclapara voluntats
i s'arreplega
refusant el teu esguard,
amarant crostes
de feixugues nafres
que el temps no guarirà...

Hivern eixut,
de cels sòlids i/o sòrdids,
gris corcat
i silencis que tallen el futur
en làmines de formes impossibles.
per estavellar-s'hi en cruels intents d'harmonies.

***

diumenge, 10 de gener del 2010

Solcar l'hivern

Fred intens,

cara gelada.

Neu, gel,

vent d'alta volada;

solcar l'hivern

buscant el sol

amb la mirada.

I esperar la nit,

nit estrellada

amb lluna blanca

i raigs de plata.

dissabte, 9 de gener del 2010

S'emporta el vent les paraules

S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturem les poetes,
les ensumen entre la pluja
o dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres antigues d'un palau.

Rimen, s'ordenen al cos del vers,
aclaparen la bellesa del ritme
i fan dels poemes obres d'art.

***