dissabte, 9 de gener de 2010

S'emporta el vent les paraules

S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturem les poetes,
les ensumen entre la pluja
o dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres antigues d'un palau.

Rimen, s'ordenen al cos del vers,
aclaparen la bellesa del ritme
i fan dels poemes obres d'art.
***

6 comentaris:

Striper ha dit...

poemes que juguen, entristeixen o fan somriure natros sentiments , que per aixo es poesia.

poesiaula ha dit...

és un món obert a tothom!

Clidice ha dit...

algunes persones tenen el passi a la biblioteca dels mots, d'altres maldem amb la paperassa encara :)

poesiaula ha dit...

Clídice, de maldir amb la paperassa res de res... aquí
no estem d'acord... Tens un prestatge consolidat a la biblioteca dels mots, secció històries dignament explicades...

M. Antònia ha dit...

M'agradaria somiar paraules tan belles i saber-les agafar amb el meu paraigües per ordenar-les com saps fer-ho tu. Felicitats!

poesiaula ha dit...

M.Antònia, gràcies!
Les paraules són bona gent i es van colocant soles si les deixes fluir tranquil·lament, s'ordenen com qui no vol. Què et passa a tu amb el traç i les pinzellades?