pluja i pinzellada.
statcounter
dimarts, 15 de febrer del 2011
dijous, 10 de febrer del 2011
Viure cada hora
És la nit filtre finíssim
que depura il·lusions,
empeny subtil amb vida els somnis
i és guspira que els empeny
pel món diürn dels desperts...
I així, ens sabem valents
per lluitar de dia al sol
i viure cada hora
amb un reguitzell d'emocions.
dimecres, 9 de febrer del 2011
Estrenant el dia
T'aixeques amb la lluna encara als ulls
i el somni esquitxant-te tanta mandra,
t'aixeques al matí del nou dia
per estrenar les hores amb fermesa i alegria.
Braços, cames, peus i mans se't mouen sent harmonia
i el cor i els llavis i l'estòmac i el nas parlen per sí sols.
Sortiràs a carrer obert,
aniràs lluint pel món la teva repentinada imatge
i aquest dimecres, dia nou de febrer, et farà seu...
--
dimarts, 8 de febrer del 2011
dimarts, 1 de febrer del 2011
Entrem al febrer
Entrem al febrer
amb pijama d'estels
i desig d'albada a l'alè.
Amb flors i poncelles
entre el gris dels fruiters
i raigs freds de lluna.
Entrem al febrer
escalant brevetats,
entre els espàrrecs de marge
i els camps verd incipient,
invasió dels brots tendres de blat
sota un sol que aviat riurà vertical...
Etiquetes de comentaris:
febrer,
poema de febrer
Una nit de pleniluni
Una nit de pleniluni
vaig sortir a veure l'hort
i allà, a redós de les ventades, al sot,
pintava la lluna al gat de color groc.
I els arbres nus d'hivern,
ses branques negres contra el cel,
i el silenci de sepulcre
testimoniaren ma visió.
Cap relat recollirà
el misteri de l'espectacle
que una nit de pleniluni
al gat engroguí de dalt a baix.
A la memòria se'm dibuixa l'escena
que us explico amb pels i senyals
a aquest cromàtic i explícit poema.
dilluns, 31 de gener del 2011
El paper
Foto: grulles de paper per la pau. Memorial Sadako d'Hiroshima (Japó)
Abans jo era un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.
Ventall sota el vent,
a l'estiu gran ombrel·la,
a l'alba dolça poncella
i trist tronc al pic de l'hivern.
He sofert mutacions
a la meva essència,
he canviat l'estructura
per tornar a ser útil al món.
Sóc ara pla, llis i brillant,
de colors, reciclat o blanc,
net, sedós i tallant
lleuger, dúctil, versàtil, elegant...
Sóc amic de la lletra i la tinta,
sóc verge full per escriure,
fulla estampada de llibre;
pels àvids lectors, hores de plaer.
Pels escriptors, font de vida,
cos quotidià de llibretes, revistes,
receptes, instruccions i diaris
esquelet dels diccionaris,
suport pels mars i continents
als mapes dels atles,
tresor disfressat de diners,
bastida de partitures,
prospectes i cançoners,
faristol per a aquest poema,
redactar la carta als Reis
o dibuixar un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.
Sóc, amics, el paper.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)