Dia blanc sense boires
ni cel blau ni sol ni pluges,
dia normal entre els altres.
Un dia més de la vida,
un dia més a la pila,
un dia menys de vida,
dijous serè de febrer
que fuig del fred,
vol oblidar l'hivern
i ens bressola entre les hores
que a les busques ja han passat.
Hores, dies, setmanes...
La rècula del temps,
una garlanda sense límit
que voleia amb els vents!
statcounter
dijous, 25 de febrer del 2010
dimecres, 24 de febrer del 2010
Dia de sol
Dia de sol,
de cel blau i canvi,
d'arrecerar-nos del fred
gaudint d'un migdia càlid.
Dia de sol,
de cel blau i canvi,
de buscar els borrons
a les branques dels arbres,
de somiar al vespre hores de llum
protegint l'esguard amb l'ampit
gruixut del més vell mur
que ens aixopluga del fred àcid.
***
dimarts, 23 de febrer del 2010
Mitja lluna
Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
Sols el blau profund del firmament
l'emmarca amb el silenci més fidel.
Rep mirades de molts nens
rep mirades dels més vells,
rep mirades dels poetes
i dels bojos, per guardar-la en capsetes.
Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
hi és sola, no hi ha estels.
Sols el blau profund del firmament
l'emmarca amb el silenci més fidel.
Rep mirades de molts nens
rep mirades dels més vells,
rep mirades dels poetes
i dels bojos, per guardar-la en capsetes.
Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
Passegen paraules
Passegen paraules pel cap
buscant el ritme del ball,
les coreografies de les rimes
i l'harmonia a les veus i el cant.
Es col·loquen amb saviesa
i el poder d'anar lliscant
per la pantalla i el teclat
sense gaire previ assaig.
I van quedan les estrofes,
i els mots ben conjuntats
al poema fet d'espais i traços negres
que teniu entre les mans.
buscant el ritme del ball,
les coreografies de les rimes
i l'harmonia a les veus i el cant.
Es col·loquen amb saviesa
i el poder d'anar lliscant
per la pantalla i el teclat
sense gaire previ assaig.
I van quedan les estrofes,
i els mots ben conjuntats
al poema fet d'espais i traços negres
que teniu entre les mans.
dilluns, 22 de febrer del 2010
Tot això i més
El silenci als flocs quan cauen,
l'equilibri del solstici,
el fred cru d'aquest hivern,
els saltirons als rierols, la merla,
la verdor constant de l'olivera,
la seda acolorida d'un vespre a marina,
el balanceig del veler a la deriva,
la coïssor a la boca d'un àpat hindú,
el tel boirós als vidres quan matines...
Tot això i més,
vol ser un poema.
Mot a mot, vers a vers,
amb veu de remor extrema;
bressolar serenament la pena,
lligar amb un llacet les idees,
desbrossar un turó
per donar entitat a totes les herbes.
Tot això i més,
vol ser un poema.
l'equilibri del solstici,
el fred cru d'aquest hivern,
els saltirons als rierols, la merla,
la verdor constant de l'olivera,
la seda acolorida d'un vespre a marina,
el balanceig del veler a la deriva,
la coïssor a la boca d'un àpat hindú,
el tel boirós als vidres quan matines...
Tot això i més,
vol ser un poema.
Mot a mot, vers a vers,
amb veu de remor extrema;
bressolar serenament la pena,
lligar amb un llacet les idees,
desbrossar un turó
per donar entitat a totes les herbes.
Tot això i més,
vol ser un poema.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)