statcounter
divendres, 1 de febrer del 2013
Els dies
Mira com passen els dies,
comencen, avancen, s'acaben,
remuguen a voltes mandrosos
i fan carreretes
pels camps incerts curiosos del temps.
Hi ha uns dies que destaquen
i ballen contents i canten i s'amaguen
i volen que els busquis després al pou dels records.
Hi ha d'altres ben tristos
decorats amb flonjos núvols negres o grisos
que ens espanten com les pitjors tempestes terribles amb llamps i trons.
I uns altres que neixen avorrits
i gemeguen quan són encara petits,
creixen i es perden de seguida a l'aiguabarreig de l'oblit.
I...què passa a la vida amb aquell dia especial?
El que t'il·lumina a l'albada amb el sol tot vestit de blanc,
el que et pinta les hores amb pinzellades de safirs i diamants,
el que t'omple l'horitzó d'esperança
i el rius del voltant d'aigües serenes i clares,
el que entra a l'existència en silenci al matí i es queda,
el que alimenta amb efluvis i flaires de flors el teu cor,
el dia que trobes l'enginy o la clau del tresor,
el que et desvetlla el ritme sonor de les onades del mar,
aquell que t'estira la musculatura facial i et fa riure una mica de tot...
divendres, 25 de gener del 2013
Blau sublim
S'acaba
aquest finita quietud de l'hivern,
m'ho
diu el cop de vent que ve de l'oest,
el
que esborra el núvols del cel
per
deixar-nos el sostre blau sublim
d'un
matí brillant de gener.
Aquell
vent que traspassa fronteres,
que
no coneix duanes ni canvis de diners,
el
que viatja acompanyant els ocells,
el
vent que pentina la terra ara nua,
el
vent que esculpeix el cel...
S'acaba
aquesta finita quietud de l'hivern
i
les herbes i les flors i les branques i els animalons
animaran
els paisatges de les nostres contrades,
xuclaran
àvidament les aigües del desgel
i
poblaran els camps de colors a transparents pinzellades.
Etiquetes de comentaris:
gener. poema de gener,
poema pel final de gener
dimecres, 9 de gener del 2013
A prop
És la poesia
És espessa boirina,
és lleu teranyina,
és pom de mots amb escuma
és liana a la selva del món.
És l'humus del bosc,
és un accent que camina,
és la veu col·lectiva
és motiu, és efecte, afecte, desig,
és saviesa i eco d'excelsa remor.
És ritme i harmonia, és enyor,
és memòria, oblit i cançó,
és intemporal serenata, és un vell tresor.
És la poesia que neix al teu cor.
I la dius, i la mires i t'atrapa
i la tornes a dir. Paraula a paraula
t'enganxa. És la més sublim xarxa
que amb els versos teixits et caça
entre consonants, rimes i diftongs.
***
dimarts, 8 de gener del 2013
dijous, 15 de novembre del 2012
Fent el formiguer
FURGA,
FURGA LA FORMIGA,
FINS
QUE FA EL FORMIGUER.
-FORA
EL FANG DEL MEU FORAT!,
CRIDA
UFANA UNA FORMIGA.
-FORADEM
FORT FINS FER FIGA!,
CRIDA
FINA LA SEVA AMIGA.
I
ÉS AIXÍ
COM
LES FORMIGUES
FAN
LA FEINA DIA A DIA.
Etiquetes de comentaris:
formiguer,
Poema formigues per educació infantil
dimecres, 7 de novembre del 2012
Al cor de la tardor
He somiat un mar de núvols,
he buscat un prat amb flors,
he trobat colors de somni
i mil llums al cor de la tardor...
Ambre, mel, daurats i roigs,
a cada hora un canvi de to
mentre el vent juga amb les fulles
i les branques ballen sota el sol.
És el temps de guardar els fruits,
és el temps de tancar finestres,
de tenir a punt llenya i llar de foc
i de llegir poemes en fer-se fosc.
***
Etiquetes de comentaris:
al cor de la tardor,
poema de tardor,
tardor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)