statcounter

divendres, 1 de febrer del 2013

Els dies






Mira com passen els dies,
comencen, avancen, s'acaben,
remuguen a voltes mandrosos
i fan carreretes
pels camps incerts curiosos del temps.

Hi ha uns dies que destaquen
i ballen contents i canten i s'amaguen
i volen que els busquis després al pou dels records.

Hi ha d'altres ben tristos
decorats amb flonjos núvols negres o grisos
que ens espanten com les pitjors tempestes terribles amb llamps i trons.

I uns altres que neixen avorrits
i gemeguen quan són encara petits,
creixen i es perden de seguida a l'aiguabarreig de l'oblit.

I...què passa a la vida amb aquell dia especial?
El que t'il·lumina a l'albada amb el sol tot vestit de blanc,
el que et pinta les hores amb pinzellades de safirs i diamants,
el que t'omple l'horitzó d'esperança
i el rius del voltant d'aigües serenes i clares,
el que entra a l'existència en silenci al matí i es queda,
el que alimenta amb efluvis i flaires de flors el teu cor,
el dia que trobes l'enginy o la clau del tresor,
el que et desvetlla el ritme sonor de les onades del mar,
aquell que t'estira la musculatura facial i et fa riure una mica de tot...






divendres, 25 de gener del 2013

Blau sublim





S'acaba aquest finita quietud de l'hivern,
m'ho diu el cop de vent que ve de l'oest,
el que esborra el núvols del cel
per deixar-nos el sostre blau sublim
d'un matí brillant de gener.



Aquell vent que traspassa fronteres,
que no coneix duanes ni canvis de diners,
el que viatja acompanyant els ocells,
el vent que pentina la terra ara nua,
el vent que esculpeix el cel...



S'acaba aquesta finita quietud de l'hivern
i les herbes i les flors i les branques i els animalons
animaran els paisatges de les nostres contrades,
xuclaran àvidament les aigües del desgel
i poblaran els camps de colors a transparents pinzellades.

dimecres, 9 de gener del 2013

A prop

foto: Paisatge d'Uganda




Si mirem atentament
i enfoquem la vista a prop
tindrem flaire i color,
veurem amb detall les flors.

Es desdibuixarà l'horitzó
i la invasió de la boirina
ens allunyarà ja de tot...



És la poesia








És espessa boirina,
és lleu teranyina,
és pom de mots amb escuma 
és liana a la selva del món.

És l'humus del bosc,
és un accent que camina,
és la veu col·lectiva
és motiu, és efecte, afecte, desig,
és saviesa i eco d'excelsa remor.

És ritme i harmonia, és enyor,
és memòria, oblit i cançó,
és intemporal serenata, és un vell tresor.

És la poesia que neix al teu cor.

I la dius, i la mires i t'atrapa 
i la tornes a dir. Paraula a paraula
t'enganxa. És la més sublim xarxa
que amb els versos teixits et caça
entre consonants, rimes i diftongs.



***

dijous, 15 de novembre del 2012

Fent el formiguer








FURGA, FURGA LA FORMIGA,
FINS QUE FA EL FORMIGUER.

-FORA EL FANG DEL MEU FORAT!,
CRIDA UFANA UNA FORMIGA.

-FORADEM FORT FINS FER FIGA!,
CRIDA FINA LA SEVA AMIGA.

I ÉS AIXÍ
COM LES FORMIGUES
FAN LA FEINA DIA A DIA.

dimecres, 7 de novembre del 2012

Al cor de la tardor





He somiat un mar de núvols,
he buscat un prat amb flors,
he trobat colors de somni
i mil llums al cor de la tardor...

Ambre, mel, daurats i roigs,
a cada hora un canvi de to
mentre el vent juga amb les fulles
i les branques ballen sota el sol.

És el temps de guardar els fruits,
és el temps de tancar finestres,
de tenir a punt llenya i llar de foc
i de llegir poemes en fer-se fosc.



***