Cançó de tardor

Heu fet ja la verema?

La vinya no té raïm,

és el most a la bodega

i aviat tindrem el vi...

Anem a caçar bolets?

Anem a arreplegar castanyes?

Busquem pinyons i ametlles,

que farem molts panellets!

Encendrem la llar de foc,

cremarem la llenya seca;

necessitem caliu a prop,

que aviat s’amaga el sol.

Vitamines

Visca les vitamines!

Taronges, mandarines,

sucs de totes les fruites.

Atura refredats

i combat les malalties

la ingestió de vitamines.

Vigileu!

Vigileu!
Ja patina el terra,
sembla una pista de ball.
Fulles mortes amb la pluja
sobre l'asfalt ens fan lliscar.

Vigileu!
L'automatisme per caure
està preparat. Cauen mares,
cauen àvies, cauen guàrdies a ciutat.
Jo no caic, jo aguanto l'equilibri
quan arriben el dies de canvi.
Les bandes blanques reben lluents
els aterratges més punyents
i les llambordes atreuen la gent.

Vigileu!

Mig mort

El dia neix mig mort,
és un cau de foscor.
Hi ha poca llum al cel,
tendeix a un gris lluent.

La pluja ho envernissa tot.
Sols les gotes en caure
posen so al silenci
i esperança al bosc.

Les fulles moribundes ploren
i el terra sembla de plom,
els tentacles de l'octubre
ens pinten tardor al món.



*

Llum al dia

La nit encara al cel
i el matí que ara neix
per donar llum a un dia
amb tot encara per fer.

Trasllats i decisions,
cloendes inesperades,
permanència d'alguns dubtes,
mirades esquives al carrer,
carreres contra rellotge,
moments plens de temor,
discussions, fal·làcies, evidències,
i esperar que les hores siguin vives
i que, quan morin, no demanin corones ni flors.

Per donar llum al dia
amb tot encara per fer.


*

Naveguen

Naveguen les paraules

pel mar del pensament,

salten les onades,

fan coreografia en vers.

Naufraguen algunes,

s’ofeguen tristament

i mai ningú les recupera,

l’oblit és monstre que creix.

Busca cada mot un sentiment,

solca, s’ubica, flueix,

determina l’ús el seu destí,

descriu el que et passa per la ment...

Naveguen les paraules.

La poesia és

La
La poesia
La poesia és
La poesia és un
La poesia és un món
La poesia és un món desconegut
La poesia és un món desconegut i
La poesia és un món desconegut i ple
La poesia és un món desconegut i ple de
La poesia és un món desconegut i ple de paraules
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides



FINS QUE NO L'HABITES





La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides fins que no l'habites.

Previsió

Gronxa una gota

la fulla morta,

cauran ambdues

al primer cop de vent.

Quedarà nua la branca

i el faig abillat d’hivern.

Sepulcre del bon temps

seran la terra i el cel,

i congelades les pluges

amb el fred més extrem.

Poema de la llum

El reflex de la foguera a través de la finestra,
la lluna immensa que a l'estiu regna amb llum freda,
el sol polsegós que entra a casa fins el terra,
el punt vermell d'stand by, sempre en espera.

Un raig al bosc,
el color del most,
un llac de plata,
una sàvia mirada,
la pluja d'estels a l'agost
i la flama sagrada.

Poema de colors

Vermell, síndria interior,
verd molsa del bosc,
groc sol de la tarda
blau cobalt, cel de tardor.

Blanc de l'albada,
la primera llum iniciada.
Negre de la nit més tancada
hora incerta, color de la por...

Gris, núvols de tempesta,
taronja, llum del foc per la festa.
El rosa, on l'amor s'hi posa
i el color que a cada flor hi reposa.

Poema del rellotge

Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...

T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.

Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.

Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.

Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.

Poema del silenci

***

Poema del foc

Bressol dels homínids,
flama a l'espelma,
incendi al bosc,
caliu a la llar.

El regales, mai s'acaba.
Si el comparteixes, creix.

Il·lumina,
cou i cuina,
crema llenya,
torra el pa.

De nit, al camp,
fa Kumbayà.

Sant Joan, costellada,
calçotada, castanyada:
foguera obligada.

Colors en dansa;
si el vent s'hi atansa
aviva el ball.
Si el vent rugeix,
el destrueix.


*