De colònies
Sorpresa, emoció,
quatre crits i una rialla...
de colònies la canalla.
No hi ha mare
ni hi ha pare,
és la "senyo" la que mana...
Jocs, cançons
i macarrons,
la gorra a tota hora
i de nit...
mil llums per fora.
statcounter
dijous, 27 d’octubre del 2005
Tres tigres
Tres tigres
La mare i el fill
passegen tranquils
lluint amb estil
uns aires felins.
Creuen el camí
mirant cap aquí
i entra a l'escena
un altre exemplar
que els hi és familiar.
Tres tigres tranquils,
tridimensionals
lleugers
i tribals,
trampolins
reflectants,
traginers
ancestrals
de llums orientals.
La mare i el fill
passegen tranquils
lluint amb estil
uns aires felins.
Creuen el camí
mirant cap aquí
i entra a l'escena
un altre exemplar
que els hi és familiar.
Tres tigres tranquils,
tridimensionals
lleugers
i tribals,
trampolins
reflectants,
traginers
ancestrals
de llums orientals.
dimecres, 26 d’octubre del 2005
Cançó de tardor
Heu fet ja la verema?
La vinya no té raïm,
és el most a la bodega
i aviat tindrem el vi...
Anem a caçar bolets?
Anem a arreplegar castanyes?
Busquem pinyons i ametlles,
que farem molts panellets!
Encendrem la llar de foc,
cremarem la llenya seca;
necessitem caliu a prop,
que aviat s’amaga el sol.
Boletaires
Camagrocs i pinetells,
rossinyols i l’ou de reig
han sortit del terra humit
per omplir-ne els cistells.
Matinaran els boletaires,
aniran lleugers al bosc,
buscaran sota els matolls
i trobaran o no el tresor.
Això passa a la tardor,
que és el temps de fred o no.
Etiquetes de comentaris:
boletaires,
bolets,
tardor
Fruir
Fruir
Fruir d’un cop de vent
quan la tardor es fa omnipresent.
Saltar pels tolls de fang,
passejar un cistell molt gran
per omplir-lo de bolets,
contemplar el cel fins el tard
per fugir de les tempestes...
Fer del bosc nostre palau,
cantar i ballar amb les teranyines,
trepitjar amb delí la molsa,
sentir el vol d’un trencapinyes.
Fruir d’un cop de vent
quan la tardor es fa omnipresent.
Saltar pels tolls de fang,
passejar un cistell molt gran
per omplir-lo de bolets,
contemplar el cel fins el tard
per fugir de les tempestes...
Fer del bosc nostre palau,
cantar i ballar amb les teranyines,
trepitjar amb delí la molsa,
sentir el vol d’un trencapinyes.
Etiquetes de comentaris:
bolets,
poema de tardor,
trencapinyes,
vent
He buscat la castanyera
He buscat la castanyera,
la he buscat entre les cases,
a les places, cantonades i carrers.
Ha marxat la castanyera,
ha marxat fa massa temps,
només queda entre els núvols
aquell fum i un suau alè
de torrar castanyes velles
i el record d’un fred serè.
He buscat la castanyera
la he buscat entre les cases,
a les places, cantonades i carrers.
Ha marxat la castanyera,
ha marxat fa massa temps…
la he buscat entre les cases,
a les places, cantonades i carrers.
Ha marxat la castanyera,
ha marxat fa massa temps,
només queda entre els núvols
aquell fum i un suau alè
de torrar castanyes velles
i el record d’un fred serè.
He buscat la castanyera
la he buscat entre les cases,
a les places, cantonades i carrers.
Ha marxat la castanyera,
ha marxat fa massa temps…
Les onades de la mar
Les onades de la mar
ara esquitxen,
ara esquitxen,
les onades de la mar
ara esquitxen i se'n van.
ara esquitxen,
ara esquitxen,
les onades de la mar
ara esquitxen i se'n van.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)