Plum, plum, plum

Rodolava per les escales
un nen trapella i molt mogut.
Feia soroll en caure,
sonava plum plum plum!

En arribar a l’últim graó
l’esperava l’ambulància
per portar-lo a l’hospital
i curar-li el nas trencat.

Pobre nen trapella,
ja no va ser mai més un nen mogut,
que en rodolar per les escales
va aprendre a estar assegut.

L'ocell

L’ocell es desperta
i vola pel cel
cantant molt content.

Passa el dia sencer,
la nit arriba
i la lluna ara mira
com dorm ja l’ocell.

L’ocell es desperta
i vola pel cel
cantant molt content.

La Castanyada. Poema de la Castanyada

Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.

Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.

Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.

A cada pétal del nenúfar

A cada pètal del nenúfar
li correspon un mot traçat
per l’aire a sobre d’un papir;
fulles i flors floten sobre el llac
esperant que algú les pugui llegir.
Surt la lluna i el seguici de la nit.
Surt al cel el sol cada albada.
Volen els ocells sota els estels,
volen mosques i mosquits
i no saben què diu l'escrit.
Salta a prop una granota
i un espiadimonis fa una ganyota
mentre passeja una al·lota
que recita i musica amb cada nota:
l'ésser màgic nascut de l'aigua clara
ha vingut a dir aquesta cantata
de paraules transparents
bressolades per les onades.
Somnis d'una cascada,
que regala al rierol gotes gelades.

Soc aigua

Visc al cel,

visc a la terra

mullo els camps,

mullo l'herba,

soc aigua

soc fang,

soc núvol,

inundo, rego,

degoto i marxo.

Tres conills

Tres conills del bosc
han vingut a viure a l’hort
mengen les pastanagues,
mengen el fonoll,
mengen les remolatxes
i dormen amb confort.

Quan volen fruita dels arbres,
queden els conills a sota quiets
i esperen que les llencin els ocells,
que essent tan llaminers saben fer anar el bec.
El pitjor és quan volen figues,
doncs l’àvia se les menja totes,
que és la iaia una fan de la figuera
en té per ella una gran fal·lera,
i no l’importa deixar els tres conills fent salivera.

Viuen aquí tranquils
segurs, protegits dels trets
i ufanosos de ser els rossegadors
més afortunats del bosc.

Caminava la princesa pel bulevard

Caminava la princesa pel bulevard
mentre els cuiners s’afanyaven
a preparar-li sucs i orxates,
amb mangos, carabasses i papaies,
litxis de la Xina,
de Madagascar, vainilla,
avellanes de Constantí,
xufles d’Alboraia,
canyella de Jamaica
i sucre tropical de canya.

Provà la fina dama un glopet de cada got
i premià amb un somriure el que més li va agradar.

L’endemà tot el servei li preparà gerres plenes
i palanganes i galledes del suc que ella havia triat
i en veure la princesa que no podia opinar
li va agafar tal enrabiada que no parà de plorar.

I es que a les princeses que van pels bulevards
i a les persones que caminem pel carrer
ens agrada tenir molts sucs per poder provar.