Poesiaula

divendres, 16 de febrer del 2007

El gat

El gat

Es belluga el color al cel,
es tanquen les umbrel•les,
l’hibiscus dorm ses flors,
el sol toca l’horitzó.

Arriba puntual
el gat pèl lleopard,
apareix mai sé per on,
salta alçant les potes del davant
des de sa mida gran
i gresca d’ésser jove.
Em mira transparent
i s’amaga rera el vent.

No atrapa les papallones,
mai no caça els mosquits,
persegueix aquella fulla
d’una tardor avui prematura...
Només corre, només juga.

S’acaba l’espectacle
amb un plat de llet al terra,
llengua blanca llepant
i la nit d’estiu mirant.

Hi ha un gat al meu jardí

Hi ha un gat
al meu jardí,
hi ha un gat
gris i tigrat.

Ve al matí
quan jo esmorzo,
em mira atent
i jo li dic:

-Què vols gatet
que jo et doni?
Què vols gatet
que et doni jo?

Si vols fuet,
te’n donaré.
I si vols llet,
també ho faré.

Sota la lluna

Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!

Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.

Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.

Però...ell no ho sap!

dijous, 15 de febrer del 2007

Tot el blau

Tot el blau al cel
ha acumulat avui un hivern
disfressat de primavera
incipient, renovadora, intensa.

Llum a l'aire:
se'ns escapa la mirada
rere una gavina despistada
que fa alta una volada.

I en tancar els ulls
il·lumina el sol la vista interna
amb la il·lusió d'endevinar
l'atmosfera de vida plena.

dimarts, 30 de gener del 2007

Els canons, de neu

Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.

Que totes les batalles

que les guerres i les pors

siguin a partir d'ara

caducats malsons.

Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom

dimarts, 5 de desembre del 2006

Un matí clar

Perden ses fulles les acàcies.
Volen grogues al vent
amorosint un terra urbà
fet d'asfalt i fred d'hivern.

I el cel blau d'un matí clar
posa llum a l'espectacle.