El gat
Es belluga el color al cel,
es tanquen les umbrel•les,
l’hibiscus dorm ses flors,
el sol toca l’horitzó.
Arriba puntual
el gat pèl lleopard,
apareix mai sé per on,
salta alçant les potes del davant
des de sa mida gran
i gresca d’ésser jove.
Em mira transparent
i s’amaga rera el vent.
No atrapa les papallones,
mai no caça els mosquits,
persegueix aquella fulla
d’una tardor avui prematura...
Només corre, només juga.
S’acaba l’espectacle
amb un plat de llet al terra,
llengua blanca llepant
i la nit d’estiu mirant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada