Hoplia caerulea
Entre les herbes,
vora el canal,
molts exemplars d'escarabat
iridiscent blau metalitzat.
Avança el temps, fa dreçera,ens empeny la primavera,ens catapulta amb dolçorcap els dies de més calor.I oblidem el fred d'hivern,les albades congelades,les serralades totes blanquesi aquelles nits de gran foscor.
És avui l'aniversari d'algú
que gira feliç amb la Terra,
que parla, que mira, que riu, que suspira,
que sense parar viu la vida,
que roda i balla i salta i estudia.
Hi ha dies que tenen tot el clima dins,
amb boira i pluja densa com l'anís,
amb ventades i hores assolellades,
ruixats efímers de tarda,
i gotes emmirallades de nit.
Juguen els núvols al cel,
volen ser estels,
veles de vaixells,
volen ser joies d'argent
subhastades pel vent.
Juguen els núvols al cel,
ens miren,
ens dutxen,
ens refreden la pell
ens mullen el pèl,
ens segresten la ment.
Juguen els núvols al cel.
Ja hem entrat als dies de maig,lluminosos i llargs.Aromes de gessamí,roses a punt de florir,calor i fred fan dura batallaperquè triomfi el ruixat.I les nits es fan amablesper poder mirar el celsense patir el fred de l'hivern.I el sol del matíens fa fruir d'uns arbresque sols ara llueixen flors.I el migdia ens convidaa buscar una mitja- ombraque ens dissimuli la calor.I quan la tarda es fa capvespreguardem als ulls l'ultim raigper celebrar que és primaverai que és bonic el mes de maig.
Un roser de flors vermelles
ha crescut al meu balcó,
i una esfera d'estrelles
ha dut al cel la primavera.
No puc pas anar a dormir,
que vull estar sempre aquí
per contemplar-li la bellesa
a aquesta nit del mes d'abril.
La lluna en quart creixent
ja travessa la finestra
mentre els somnis obren les portes
a un món de màgia, llum i contes.
Desfilen fins l'albada
les bruixes i les fades
ballant amb els satèl·lits i els estels
que esvairà el primer raig de matinada.