Nit de Sant Joan

Coca de pinyons
per a minyones i minyons,
coets cap el cel
sota mil estels.

I una gran foguera
que aquesta nit tot ho crema:
els estris roïns, la fusta més vella
i les últimes hores de la primavera.

Blau

Blau, blue, bleu, blau,
azul, azulete, azulado,
blavós, blavenc, blauet...

T’emblaveixes la mirada,
quan la llences cap al cel,
cap al mar,
a l’horitzó de la Cerdanya una tarda molt, molt clara,
a les rajoles d’un claustre de Portugal
o a la transparència d’una nit d’estiu esbojarrada.

Verd

És el color de l'abundor,
de les falgueres a les obagues,
dels estanys mirall de la molsa del voltant,
dels baladres amples i florits
i els xiprers que creixen cap a munt
i les vinyes a l'estiu,
amb el raïm inflant-se a cada gotim,
i les nous que et taquen els dits,
i les figues sense obrir,
i la selva humida, seu de totes les foscors .

Les fulles lletges de l'enciam per fer una sopa
i els pèsols entre la sèpia de la cassola,
les tifes de vaca als camins
i les espigues de blat a la Segarra el mes de maig
quan onegen al vent sota els castells.

I el verd que envolta les roselles
i les malves i la ginesta i el gessamí
i les cases que tenen gespa al jardí.

Gris

El borrissol del pingüí acabat de néixer,
la tarda improductiva d’un diumenge,
l’asfalt de l’autopista de la costa cada albada,
la carta escrita a llapis fa quatre anys,
el fum escàs d’un foc que ja s’apaga,
el marc d’un mirall vell de butxaca,
l'aleta del dofí entre l'escuma,
i els bronquis del que fuma.


Brut, plom, plata,
acer i titani,
negre esvaït,
blanc envellit.

Del gris, tota la gamma.

Color cirera

És uncolor de primavera,
és el color de la cirera.
Arracades per a princeses,
pell turgent, aroma dolça.

Granat, vi,
el color de la cirera,
vermell enfosquit,
tresor pedra rubí.

Malva, fúcsia, violeta lila i rosa...

Desperten flors a diari
per justificar un mots
que són al diccionari
i bategen els colors.

Malva, fúcsia,
violeta, lila i rosa...

Desperten flors a diari.

Groc

L’estiu pinta de groc
els camps de blat a la plana,
les espigues es deixen daurar
pels raigs lluminosos de la tarda.

I quan es sol es cansa,
devé aquell groc taronja,
per a enfocar una nit que neix
feta transparència cada vespre.