Mogut el mar

Mogut avui el mar,

que desplaça l’aigua

amb ritme sonor.

Contacte inacabable

d’onades perdurables

amb la platja de la cala.

Venen veloces

amb escuma cavalcant

i és lent el retorn

de l’aigua ondulada.

Deixen en marxar

una banda ampla

de sorra mullada

tota pentinada

i flanquejada

per les roques brillants.

Ens sobrevola una gavina

als quatre banyistes

que mirem cap al mar.

Continua una cantarella, esquitxades

de l’aigua que a embranzides

modela una costa espectacular.

17-7-07

Peixos petits

Són diminuts els que s'acosten a la platja,
s'arrisquen a nedar quasi sense fons
i la transparència els posa en evidència,
l'aigua neta els delata...

Són els peixos petits
que neden entre les roques,
la sorra, el sol i les boies.

Lluna i boira

Ha sortit la lluna aquesta nit
quan la claror a l'oest perdurava
i l'últim raig de sol es veia encara.

Fina, estreta, equilibrada,
lluminosa i acompanyada
per un estel de llum intensa.

D'immediat, quan la foscor regna del tot
i no és transparent el seu entorn,
la lluna tendeix poc a poc al color foc.

I ara, una boira de novel·la londinenca
arriba, arriba de cop i ho esborra tot.

Formigues al portàtil

Passegen les formigues
tan tranquil·les pel teclat
ignorants del risc vital
que troben a cada pas.

Portar el portàtil al jardí
comporta un cert perill;
cada lletra, un possible cop mortal,
cada signe, un repte pel pobre animal.

I no paren de passejar
les formigues pel teclat...

Patrimoni immaterial de la Humanitat: la dieta mediterrània

Nota:aquest poema té una versió per a persones adultes (amb cafè i vi i cervesa) que podeu trobar al blog http://ibarriel.spaces.live.com (es pot arribar directament des d'aquí clicant a l'esquerra, on posa Blog de blogs).

Les persones infantils han de beure llet, aigua i sucs; mai begudes alcohòliques.

Ensumar aromes de pi
quan t’aixeques al matí,
contemplar el blau del cel
esmorzant un tall de síndria,
pa amb tomàquet i fuet
i un got de llet a la gespa del jardí.

Anar al mar,
que et bressolin les onades la mirada
i al nedar tastar l’aigua salada.

Visitar un bon restaurant
amb terrasseta a la plaça
i demanar la fideuà o les sipietes a la planxa.

Buscar un prat amb herba i flors silvestres
per dormir la migdiada
sota una ombra arbrada.

Berenar un got d’orxata gelada.

Llegir novel·les de la terra,
o històries llegendàries,
o relats de màgia i ficció...

Beure aigua de manantial
o una taronjada
i sopar a la llum dels estels
una pizza elaborada
i per postres iogurt grec
amb ametlles, lluna i mel.


I després anar a un concert
a l’aire lliure, sota el cel,
que musiqui una plàcida nit,
antesala d’una altra esplèndida jornada.

L'alzina surera

Tronc revestit amb suro verge,
paret ideal per a l'heura antiga
que s'hi enfila buscant veure el cel
a un laberint de branques i fulles.

Té una capçada l'alzina surera
que és punta fina de coixinera,
i garanteix ombra fresca i constant
per a l'estiu de calor més angoixant.

Sembla un element de la fantasia,
tret d'un bosc literari o de l'imaginari,
monstre afable de brancam solidari
amb els raigs de llum i el blau celestial.

I quan la nit s’apodera del firmament
impel·leix a jugar les fulles amb els estels.

Fer ploure

Fer ploure al mapa mundi
mil noms de flors
escrits en papers de somni
estampats amb sons.

Reverenciar tots els idiomes
i les llengües d'aquest món,
fabricar molts diccionaris
en comptes de portaavions.

I buscar significats,
conèixer nous mots
manllevar paraules
que parlin d'amor.

Desterrar per sempre
les que carregades d'odi
rasquen complicades serenors
o ens fan viure al fil fi de la por.