statcounter
dijous, 19 de juliol del 2007
Papallona blanca
vola irregular,
per sobre la gespa
va cap al roser.
No troba una rosa,
que el roser no floreix.
Fuig la papallona,
vola i no la veig.
Mogut el mar
Mogut avui el mar,
que desplaça l’aigua
amb ritme sonor.
Contacte inacabable
d’onades perdurables
amb la platja de la cala.
Venen veloces
amb escuma cavalcant
i és lent el retorn
de l’aigua ondulada.
Deixen en marxar
una banda ampla
de sorra mullada
tota pentinada
i flanquejada
per les roques brillants.
Ens sobrevola una gavina
als quatre banyistes
que mirem cap al mar.
Continua una cantarella, esquitxades
de l’aigua que a embranzides
modela una costa espectacular.
17-7-07
dimecres, 18 de juliol del 2007
Peixos petits
s'arrisquen a nedar quasi sense fons
i la transparència els posa en evidència,
l'aigua neta els delata...
Són els peixos petits
que neden entre les roques,
la sorra, el sol i les boies.
dimarts, 17 de juliol del 2007
Lluna i boira
quan la claror a l'oest perdurava
i l'últim raig de sol es veia encara.
Fina, estreta, equilibrada,
lluminosa i acompanyada
per un estel de llum intensa.
D'immediat, quan la foscor regna del tot
i no és transparent el seu entorn,
la lluna tendeix poc a poc al color foc.
I ara, una boira de novel·la londinenca
arriba, arriba de cop i ho esborra tot.
Formigues al portàtil
tan tranquil·les pel teclat
ignorants del risc vital
que troben a cada pas.
Portar el portàtil al jardí
comporta un cert perill;
cada lletra, un possible cop mortal,
cada signe, un repte pel pobre animal.
I no paren de passejar
les formigues pel teclat...
Patrimoni immaterial de la Humanitat: la dieta mediterrània
Nota:aquest poema té una versió per a persones adultes (amb cafè i vi i cervesa) que podeu trobar al blog http://ibarriel.spaces.live.com (es pot arribar directament des d'aquí clicant a l'esquerra, on posa Blog de blogs).
Les persones infantils han de beure llet, aigua i sucs; mai begudes alcohòliques.
Ensumar aromes de pi
quan t’aixeques al matí,
contemplar el blau del cel
esmorzant un tall de síndria,
pa amb tomàquet i fuet
i un got de llet a la gespa del jardí.
Anar al mar,
que et bressolin les onades la mirada
i al nedar tastar l’aigua salada.
Visitar un bon restaurant
amb terrasseta a la plaça
i demanar la fideuà o les sipietes a la planxa.
Buscar un prat amb herba i flors silvestres
per dormir la migdiada
sota una ombra arbrada.
Berenar un got d’orxata gelada.
Llegir novel·les de la terra,
o històries llegendàries,
o relats de màgia i ficció...
Beure aigua de manantial
o una taronjada
i sopar a la llum dels estels
una pizza elaborada
i per postres iogurt grec
amb ametlles, lluna i mel.
I després anar a un concert
a l’aire lliure, sota el cel,
que musiqui una plàcida nit,
antesala d’una altra esplèndida jornada.
diumenge, 15 de juliol del 2007
L'alzina surera
paret ideal per a l'heura antiga
que s'hi enfila buscant veure el cel
a un laberint de branques i fulles.
Té una capçada l'alzina surera
que és punta fina de coixinera,
i garanteix ombra fresca i constant
per a l'estiu de calor més angoixant.
Sembla un element de la fantasia,
tret d'un bosc literari o de l'imaginari,
monstre afable de brancam solidari
amb els raigs de llum i el blau celestial.
I quan la nit s’apodera del firmament
impel·leix a jugar les fulles amb els estels.