Vent de tardor

Està entrant per la finestra,
s'expandeix arreu de cop.

És un vent lleu i frescot
que ens envia la tardor
precedit pel ruixat amb tempesta.

Refresca l'aire de matinada
i farà sortir al carrer la gent
avui ja molt més abrigada.

Fruir

Fruir d’un cop de vent

quan la tardor es fa omnipresent.

Saltar pels tolls de fang,

passejar un cistell molt gran

per omplir-lo de bolets,

contemplar el cel fins el tard

per fugir de les tempestes...

Fer del bosc nostre palau,

cantar i ballar amb les teranyines,

trepitjar amb delí la molsa,

sentir el vol d’un trencapinyes.

Poema per dormir una aranya

Invocar que caigui la pluja
perquè unes gotes d'aigua
bressolin la teranyina.


Un balanceig columpiarà la xarxa
i amb aquell ritme suau
quedarà l'aranya sedada.

Poema per dormir la lluna

Apagar el llum de la tauleta,

dipositar nostra mirada al cel,

amb els ulls hipnotitzar la lluna

i esperar a que dormi relaxada en ells.

Poema per dormir una fada

Preparar un coixí

flonjo de seda

i omplir-lo d’aire marí,

perfumar l’ambient amb pi dels boscos

i obrir persianes i finestrals.

Quan entri a la sala una fada,

recitar-li un vers d’aquests

perquè es quedi encantada

i la son l’arreli aquí

fins que floreixi el jardí.

Ens abraça la tardor

Ens abraça la tardor,

ens regala llum cansada

entre remolins i ventades,

fum i roig de llenya i foc,

i el farcit gloriós del rebost…

Poema per dormir la migdiada

Reposant una de les orelles
aconseguir estar horitzontal
ensumant la flaire de les postres,
sentint tots els sorolls del món mundial.



Tancar els ulls amb insistència,
tossir i sospirar si cal,
deixar-te endur per la son enllà,
dormir una curta estona i despertar.