solemnes fan un rondó,
es marquen un pasdoble o un vals del Tirol
i busquen amb avidesa una veu per la cançó.
La lletra ja està feta:
és la feina exclusiva dels mots
quan ballen amb coherència
i regalen harmonia al món.
S'estimben les fulles,
les despenya el vent,
onegen herbes i canyes,
la tardor se sent.
Les vinyes són garlandes
d'or vell i foc ardent.
Balla el sol al capvespre:
és la dansa de tancar
a la capsa fosca de la nit
els colors de la natura
fins que els tregui l'endemà
l'albada a pasturar.
I sortiran escampats pel camp
el cel i les muntanyes, pel mar,
les illes i les obagues i les solanes,
i derivaran cada dia poc a poc
cap el torrat iridiscent més poderós
amb que signa el seu quadre la tardor.
Estrenem el mes d'octubre
per tancar un estiu tardà
i encarar amb embranzida l'escalada
cap a la dispensa hivernal ben gestionada.
Estrenem el mes d'octubre
per a inventariar la remor de l'oci passat
i perfilar projectes que el futur ha de signar
amb rúbrica de beneplàcit ponderat.