Poesiaula

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Poema Verd

Poema verd

Una eruga i la fulla,
la poma, el pi,
i el camp a l'abril.

L'herba del prat
i l'enciam al plat.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

T'empeny el temps,
t'aboca implacable
cap al que encara no has viscut,
et col·loca imparable
a l'immediat futur.

*

Són les nits els reptes
del camí dels minuts,
són les festes les fites
de l'arxiu temporal,
són els anys que t'estiren
a simular que ets gran,
són els segles que testimonien
el pas del temps cap al davant.

*

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Escàner amb fons sonor

Totes les aus esquives

posen fons sonor al bosc;

s’amaguen rere els troncs,

volen fugint de les mirades...

El raspinell, el reietó i les mallerengues

juguen a fet i amagar entre les branques.

Són ombres, són trins, són sons

que musiquen mon escàner visual

agranant un viu sòl forestal.

Record

Duc encara al nas
el record intens de la resina,
la humitat del fang
i la molsa amb les pinyes.

*
I la presència encara indecisa
de la tardor a la vegetació:
alguna branca enrogida,
fulles torrades sense futur,
el contrast de sa limitada vida
amb el verd intens dels avets.

*
I un cel blau amb algun núvol
per emmarcar els raigs de sol
que fan esclatar els rovellons
al sòl màgic del bosc.

*

divendres, 5 d’octubre del 2007

La feina dels mots

Ballen els mots per la pantalla,
solemnes fan un rondó,
es marquen un pasdoble o un vals del Tirol
i busquen amb avidesa una veu per la cançó.

La lletra ja està feta:
és la feina exclusiva dels mots
quan ballen amb coherència
i regalen harmonia al món.

dijous, 4 d’octubre del 2007

Ballen tots

S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.

Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.

Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...

I quan sigui negre nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.

Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.