Petita i callada,
fang a les soles,
i el cel als ulls
caminava cap al camp.
Agafà un enciam
i deixà allà, al forat,
cinc cèntims i un salt.
Mil gotes ben mullades
s’escapen cap a terra,
mil gotes ben humides,
cauen tristes al matí.
S’animen altres mil,
van contentes fent carrera,
tot veient com espavilen
flors i plantes del jardí.
I corrents altres mil gotes,
cauen fortes i felices
sobre el meu paraigües nou
que estreno jo quan plou.