És el rei de la tardor
és el mes que ens porta el fred,
és el vent que mou content
les fulles de tots els arbres.
És novembre,
cel d'estels quan dorm la llum cansada.
És novembre,
cau del sol que neix tard cada albada.
És novembre,
seu de les cascades pigmentades.
És novembre,
testimoni de les primeres nevades.
statcounter
dimarts, 6 de novembre del 2007
Quan dormen els colors
He pintat de blau el cel,
he pintat la lluna blanca
he pintat d'or els estels
i el cor pren color vermell.
Quan dormen els colors
o la llum se'n va i marxa
la foscor pinta de negre
tot l'espai al voltant nostre.
he pintat la lluna blanca
he pintat d'or els estels
i el cor pren color vermell.
Quan dormen els colors
o la llum se'n va i marxa
la foscor pinta de negre
tot l'espai al voltant nostre.
Ha fugit la llum d'estiu
Ha fugit la llum d'estiu
i ha arribat el vell novembre
amb la llar de foc, fum i caliu
per preparar-nos el desembre.
Ens regala fulles mortes,
ens porta mandra i fred,
arrauleix al cau les bèsties
i fa giragonses amb el temps.
Ha fugit la llum d'estiu
i ha arribat el vell novembre...
i ha arribat el vell novembre
amb la llar de foc, fum i caliu
per preparar-nos el desembre.
Ens regala fulles mortes,
ens porta mandra i fred,
arrauleix al cau les bèsties
i fa giragonses amb el temps.
Ha fugit la llum d'estiu
i ha arribat el vell novembre...
dimecres, 31 d’octubre del 2007
Ha quedat anclada al cel
Ha quedat anclada al cel
mitja lluna avui,
no ha marxat aquest matí.
Nítida, densa i transparent
vistosament extemporània
envoltada del blau esfèric solemne
que ens anuncia l'arribada del novembre.
Matinera, insistent
fins ben entrada la llum solar extrema.
S'apaivaga la imatge lunar lentament
i s'esvaeix no sé quan exactament.
Roman el sol al cel tot el dia.
I de nit, tornarà la lluna a presidir un espai
que és refugi de les bruixes
pels aquelarres misteriosos reeixides,
i cau fosc d'ànimes pelegrines
de les ànimes furtives,
de les ànimes que nien entre les flames divines...
mitja lluna avui,
no ha marxat aquest matí.
Nítida, densa i transparent
vistosament extemporània
envoltada del blau esfèric solemne
que ens anuncia l'arribada del novembre.
Matinera, insistent
fins ben entrada la llum solar extrema.
S'apaivaga la imatge lunar lentament
i s'esvaeix no sé quan exactament.
Roman el sol al cel tot el dia.
I de nit, tornarà la lluna a presidir un espai
que és refugi de les bruixes
pels aquelarres misteriosos reeixides,
i cau fosc d'ànimes pelegrines
de les ànimes furtives,
de les ànimes que nien entre les flames divines...
diumenge, 28 d’octubre del 2007
Saltirons
Sol impecable,
rei diürn al cel,
llueix implacable,
per foragitar el fred
que s'atansa perillosament.
*
Quan acaba octubre
l'oratge solemne
atreu l'atenció,
i anem fent saltirons
des de l'hora més del rellotge
a la veu del meteoròleg,
monstre ferotge de la informació.
*
Etiquetes de comentaris:
octubre,
oratge,
raig de sol
Lluna minvant
Lluna minvant,
-la més gran de l'any-
amb corona brillant
presidint un gran escenari.
*
El preludi necessari
perquè bruixes, esquelets,
esperits, rats penats i fantasmes
sortin de l'anonimat
i ens facin tremolar
amb la por més fosca.
*
La lluna minvant.
dissabte, 27 d’octubre del 2007
Melodia
Hi ha un concert
al bosc de pins,
hi ha un concert
amb melodia.
El pit-roig està cantant,
li contesta l’oreneta,
el pardal marxa volant,
la granota està contenta.
Hi ha un concert
al bosc de pins,
hi ha un concert
amb melodia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)