Matins

Entra llum per la finestra
- la cortina és transparent -
i una veu de mare et desperta
afegint a l’avís un toc urgent.

Amb mitja volta i rondinant fas cas omís?
O t’aixeques resignat i vas pel passadís
amb cara de son a fer un pis?

Ui, quin compromís
aixecar-nos tots els matins!

Quan la nit s’esfuma
i el sol et treu del llit
et dispara a la vida cada dia
amb mil moments per ser feliç.



Poema-regal
dedicat al Sankalp.

Hi ha gotes de pluja

Hi ha gotes que vessen cubells
hi ha gotes que apaguen les flames,
hi ha d'altres que renten l'ambient,
hi ha gotes de pluja que cauen del cel
i fonen sequeres, nodreixen les sèquies,
verdegen els camps entre rocams i senders,
sanegen els rius i les selves,
neguen llars mortes sota els pantans,
treuen les rates del clavegueram,
musiquen els ritmes de l'aigua que cau,
hi ha gotes de pluja, hi ha pluja suau...

I canten sobre els basalts,
i sobre les onades
i sobre la sorra mullada .

I ballen les gotes i estallen al terra
fins que l'asfalt les escup en forma d'estrella.

I esquitxen i taquen les potetes del gos,
que deixa petjades quan el passeig ja s'ha fos.

I desfan tot el glaç
que atura desgels.

I estrenen les umbrel·les
que ens van portar els Reis.

I animen la terra dels boscos,
i signen el futur dels bolets,
i aturen deserts implacables
i donen sentit als cargols.

I pintaran primaveres amb flors
i ompliran els pous sense fons
i animaran el fangueix sota els ponts.

Regalimaran per tiges i troncs.

I les fulles les retindran fins que el sol se les quedi.



(Dedicat a Salvia, que m'ha inspirat aquest poema amb les seves paraules)

http://bibliopoemes.blogspot.com/

Made with free image tools @ TXT2PIC.com

Una fulla seca

Està guanyant la pluja :
cauen xàfecs,
ciutadana dutxa
abrillantant carrers.

*

Correnties d’aigua
imposen circulació,
hi navega una fulla seca
fins l’extenuació.

*

Indomable és la natura,
ens procura abundor
quan com avui cau la pluja,
oh! què gran satisfacció!

*

S'arronsa la nit

S'arronsa la nit,
li manlleva la llum entitat,
vol regnar el sol definit
per un dia llarg i ja estarrufat.

Poc a poc, pas a pas,
mentre l'hivern perd facultats
mentre s'esvaeix el fred
mentre la primavera rima
amb la natura un nou clima,
mentre desperten la terra i el cel
i busques un au que arriba
o trobes un vespre aquell nou estel.

Retornes

Passen els teus dits les planes del llibre
i amb un gest quotidià t'hi passegen els ulls la mirada,
beuen les lletres, s'empassen els mots,
et crea el cervell les imatges que es generen de cop.

Et crida la mare, no sents el què et diu
se't clava a la cama el colze del braç que t'aguanta la cara,
somies per sota les parpelles que és el teu un altre món
i tornes de sobte a casa quan et salta per sobre de sobte el gos.

Tanques el llibre, sents tots els sorolls,
veus les veus que es creuen com bales de canons,
t'arriba la flaire de sopa que hi cou
i sopes en mig de la taula entre tots, sopes tu sol.

Retornes al llibre, retornes, hi entres de nou.

Gotes