Poesiaula

diumenge, 9 de març del 2008

Sant Sebastià dels Gorgs

Romànica torre fortificada
dirigida cap el cel,
castigada per escletxes
des de la nit del temps.

Com si l’espai fos limitat
s’amunteguen les pedres:
església, absis i un claustre
diminut d’arcades baixes
i capitells enigmàtics
reverenciant un pou clausurat.
Es mira el conjunt la torre fortificada.

I al voltants, cases vives
per anar-hi a demanar la clau,
que volem entrar al recinte
i respirar història a dintre

si s’escau.

Terrasola

Romànic de pedra blanca,
ermita de Terrasola;
regala nom als vins
bressolats per les arts.

Entre oliveres i pins,
xiprers i camins.

Entre botes de roure
per magnificar el raïm
i una llum de raigs farcits
per madurar cada gotim.

Rosa intens

Rosa intens entre les vinyes,
terra llaurat pel cel i el temps,
rosa intens col·lectiu dels arbres.

Rosa intens dels presseguers,
tot tronc, tot branques enlairades,
tot flors primaverals rosades.

Rosa efímer que els fruits despintaran.

divendres, 7 de març del 2008

Núvols

(Ho sento, avui toca això)

És la llum difusa
d'un matí ennuvolat,
ens priva de les ombres
a que ens havíem acostumat.

*
Manquen els raigs directes,
manca el sol més radiant,
queda avui tamisat
pels núvols de gris sedàs.

*
No ens enlluerna cap tros de cel,
ens aclapara el fred
i la tristor del dia ens empeny
a considerar certs fets.

*
Pensarem sobre l'hivern,
en els que viuen al carrer,
en la gent que sense aixopluc
patirà aquesta nit la glaçada,
en els fills de la pobresa,
en els orfes de la fortuna,
en els que naufraguen als oceans,
en els que gaudeixen humiliant,
en els que refusen les cultures,
en els cafres repugnants
que es disfressen de demòcrates,
en els miserables
que extrapolen veritats,
en els camps de refugiats
plens dels mateixos fins a dalt,
en la justícia dinerària,
en les víctimes de la veu reaccionària,
en els que viuen al llindar de la misèria,
en aquells que no poden fruir
de la sapiència necessària.

*
I trobem a faltar
aquell sol directe
per a fer ombres xineses,
per a jugar amb els reflexes.

*
I trobem a faltar
la cultura a l'abast
de tots els maltractats.

dilluns, 3 de març del 2008

Els temps de Míster Ed

Quan la tele en blanc i negre no era pas font de neguit,
quan regnava reflectant a les cases en fer-se de nit,
quan les hores eren llargues abans de ficar-te al llit
sortia un cavall protagonista d'una pel·li setmanal amb gran estil.

Eren altres temps, eren els temps de Míster Ed.
Aquell cavall elegant que amagava un distingit potencial
i parlava amb el seu amo, mantenien converses especials,
sempre sempre en absència d'altres humans o congèneres animals.

Eren els temps de Míster Ed.