Bufa un airet,
ballen les branques.
Obriu finestres i portes!
Que entrin les aromes
de gessamí, lilàs i maduixes,
la llum tardana d'un vespre finit
que demana la visita de la nit,
i quatre pètals vermells de roses primerenques.
I és què l'hivern ha fugit
i la primavera no espera,
que ha de pintar de colors els jardins
i omplir el cel de núvols amb sorpresa.
Núvols d'aigua espessa,
núvols fugissers que marxen de pressa,
núvols d'escuma i de crema,
núvols negres farcits de tempesta.
statcounter
divendres, 28 de març del 2008
dijous, 27 de març del 2008
Camp de primavera
Passeja l’aroma
del camp sota el cel,
passeja l’aroma
per sobre del verd.
Hi ha tints molt variats
per l’herba escampats,
blaus, liles i grocs
fan el camp de colors.
Ha plogut i fa sol,
s’il·lumina una flor
que atreu a l’abella
com el cuc a l’arpella.
Etiquetes de comentaris:
aroma,
colors,
flors,
hivern primavera
divendres, 14 de març del 2008
dijous, 13 de març del 2008
La mona
La mona, ih, ih!...
la mona és aquí
Xocolata cremosa
la gallina hi reposa.
Molts ous petitets
d’aire farcidets...
La mona, ih, ih...
La mona és aquí.
Etiquetes de comentaris:
mona de pasqua,
ous de Pasqua,
Poema de la mona
dimarts, 11 de març del 2008
Diumenge de Rams
Dia de la palma,
diumenge de Rams,
jornada de festa
a pobles i ciutats.
Rosaris de sucre,
i onades de vida,
llorer perfumat,
rams verds a les mans.
Migdia brillant,
diumenge de Rams.
Etiquetes de comentaris:
dia de la palma,
diumenge de Rams
La Pasqua és aquí
Llum nova de primavera,
la mona a la nevera:
xocolata de primera
que et regala el padrí.
La Pasqua és aquí
entre palmes i oliveres
sota una lluna plena
que ens captivarà qualsevol nit.
Les ventades de març
amb tardes de sol directe,
els camps ja florits
i els perills de les glaçades.
Els dies indecisos
entre el cru hivern,
els ruixats impertinents
i hores de calorada.
La farigola i el romaní
ens regalen malves al florir.
I el sol, a diari,
torna a sortir.
diumenge, 9 de març del 2008
Sant Sebastià dels Gorgs
Romànica torre fortificada
dirigida cap el cel,
castigada per escletxes
des de la nit del temps.
Com si l’espai fos limitat
s’amunteguen les pedres:
església, absis i un claustre
diminut d’arcades baixes
i capitells enigmàtics
reverenciant un pou clausurat.
Es mira el conjunt la torre fortificada.
I al voltants, cases vives
per anar-hi a demanar la clau,
que volem entrar al recinte
i respirar història a dintre
si s’escau.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)