Poesia, prosa

Poesia, prosa,

la vida hi reposa

a cada lletra del mot,

a cada bri d'una flor.

*

Un mirada la ressuscita.

Salvarla de l'oblit, de la mort.

Per ser cançó d'amor.

Per ser

*

23 d'abril, dia del llibre. Satina la tinta

L'enfoc i la llum

juguen, festegen

a cada full,

pel damunt.

*

Satina la tinta,

satina tot el contingut,

patinen els ulls

per la lletra escrita.

*

L'enfoc i la llum,

la pàgina gira.

Ens ha escrit una carta la Terra

Ens ha escrit una carta la Terra
amb lletres de pedra als camins,
punts i comes d’aigua de pluja
i els signes a espigues de lli.

Haurem d’aprendre a llegir
la llengua antiga del Planeta;
la hem oblidat, és ja jeroglífic.


Espècies en risc?
Canvi climàtic?...


És l’estira i arronsa d’una pell
endurida per tant desgavell.
Però la Terra ens estima
i gaudeix quan ens regala l'alè.

Li agrada atreure’ns amb la gravetat,
ens reté i ens tracta bé,
ens regala blat amb roselles,
llavors a expenses del vent,
rius per emmirallar la lluna
i papallones precioses de vida nocturna.

Ens regala nits fredes,
oceans, parcs temàtics per tempestes,
cavalls nans a llunyanes estepes
i muntanyes diccionaris de blancor.

Ens regala la calor del sol,
fruites dolces d’estiu,
espàrrecs amorosos de marge
i trufes que busquen els porcs.

Ens regala plugims
i cataractes de plata,
tardors d’abundors
amb castanyes i pinyons.

Ens regala vaques i cabres,
ocells de colors,
el foc dels pastors
i albades amb reflexes d' or.

Ens ha escrit una carta la Terra.

22 d'abril, Dia de la Terra

http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/04/poesia-infantil-i-juvenil-en-el-dia-de.html

Esclata el brancam

*

Esclata el brancam.

Els verds més tendres

s'enlairen i busquen el cel,

troben llum, volen aigua, senten vent.

*

La natura reneix

i perfuma l'ambient,

una olor fugissera

ens regala primavera.

*

Extracte de flors,

polsim de tempesta,

l'àgil vol d'un falciot

sota un raig que resta.

*

Meravelles de la Terra

que ens sorprèn amb la selva,

deserts, oceans i volcans

i mil racons que encara podem veure.

*

Diumenge variable

Pluja intermitent
d’un diumenge variable
sol trampós i vent,
gotes netes al capvespre.

Quan ja és fosc el cel
els núvols amaguen la lluna,
la nit neix obscura
i un fanal la dissimula.

Els carrers són deserts,
la ciutat esdevé abrupta
cada pas es barreja amb la pluja
i un gos blanc lluminós es mulla.

És el moment de perdre’s,
d’errar el rumb
i fruir del carrers
per clausurar aquest diumenge.

Llisquen les gotes

Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.

Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...



Llisquen les gotes,
m’entren pel coll.
Es colen i em mullen
m’envaeixen el cos.

Xopat el cabell,
les sabates, els peus, la pell,
sóc ja l’aigua clara que plou
i el cel un núvol que mana al meu món.




Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.

Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...

Per celebrar tota la pluja

L'harmonia amb melodia
sona avui al carrer:
la gotellada inicia una dansa,
i els paraigües fan coreografia.

Els sons de cada esquitx
ressonen rítmicament,
només falta una tempesta
per celebrar una gran festa.

Si de sobte trons i llamps
ens coronessin la ciutat,
el concert seria gran estrena,
i a cada bassal naixeria una cantata.

I sobre els escenaris de la plana
cantarien tots els núvols
per mullar els camps de blat,
bressolant dolcement cada onada.

I als pobles de la costa
les rieres regarien l'horta,
els jardins tindrien flors
per pintar tot de colors.

I a les muntanyes,
els aligots i els trencapinyes
volarien cel amunt
per celebrar tota la pluja...