statcounter
divendres, 9 de maig del 2008
Llisca el maig
Llisca el maig,
és cataracta.
Fica llums a la mirada,
ens tira aigua des del cel
i ens regala un panorama
fet d'il·lusions, d'esperances
per estirar el temps de les vacances
cap a constel·lacions inexplorades.
Ens durà un juny
de vents i brises,
a la safata del futur.
Llisca el maig,
és cataracta.
és cataracta.
Fica llums a la mirada,
ens tira aigua des del cel
i ens regala un panorama
fet d'il·lusions, d'esperances
per estirar el temps de les vacances
cap a constel·lacions inexplorades.
Ens durà un juny
de vents i brises,
a la safata del futur.
Llisca el maig,
és cataracta.
Poema per acomiadar el curs 7
-Adéu!
-A reveure
-Bones vacances!
*
Quina emoció,
quina alegria,
quina il·lusió!
*
S'acabaren tots els deures,
àlbums i fulls ja descansen,
l'escola ha de reposar:
s'ha aturat el temps d'estudiar.
*
Obrim els ulls per contemplar
un cel de nit il·luminat,
obrim els ulls per contemplar
un Planeta que no para de girar,
que cada dia ens ofereix
un camí per fer un altre passeig,
que ens estampa als paisatges
l'estiu a pinzellades.
*
Obrim els ulls per contemplar
el temps que ens ronda per ballar
amb les ganes de jugar.
*
dijous, 8 de maig del 2008
Poema per acomiadar el curs 6
Les ombres entren per les finestres,
la foscor s'instal·la als espais,
els murals són seus de buit total
i juga al pati sols un silenci sideral.
Queda l'eco a la memòria,
les veus-record d'un curs passat:
les lectures, les cabòries,
els poemes de Nadal,
les cançons de solistes i coral,
els instruments que quasi afinen,
els plors dissimulats,
la baralla a la filera,
la conversa amb el company,
les rialles que amb crits es disfressen,
les carreres per les escales,
les lliçons que dilueix l'oblit fatal,
i l'elixir de l'entrepà a l'hora d'esmorzar.
Trajectòria de pilota invisible,
retolador que s'asseca destapat,
les portes que grinyolen
i els ratolins que s'atipen de llibres estripats.
El fantasma dels deures fracassats,
de l'agenda amb atac d'amnèsia
i l'epidèmia de polls gegants...
I nosaltres, a navegar per l'oceà de les vacances,
a contemplar la bellesa natural que amaguen els paisatges
i a fer el ronso quan els ulls se'ns tanquen buscant un llit.
la foscor s'instal·la als espais,
els murals són seus de buit total
i juga al pati sols un silenci sideral.
Queda l'eco a la memòria,
les veus-record d'un curs passat:
les lectures, les cabòries,
els poemes de Nadal,
les cançons de solistes i coral,
els instruments que quasi afinen,
els plors dissimulats,
la baralla a la filera,
la conversa amb el company,
les rialles que amb crits es disfressen,
les carreres per les escales,
les lliçons que dilueix l'oblit fatal,
i l'elixir de l'entrepà a l'hora d'esmorzar.
Trajectòria de pilota invisible,
retolador que s'asseca destapat,
les portes que grinyolen
i els ratolins que s'atipen de llibres estripats.
El fantasma dels deures fracassats,
de l'agenda amb atac d'amnèsia
i l'epidèmia de polls gegants...
I nosaltres, a navegar per l'oceà de les vacances,
a contemplar la bellesa natural que amaguen els paisatges
i a fer el ronso quan els ulls se'ns tanquen buscant un llit.
Poema per acomiadar els curs 5
Gelat de llimona
*
Gelat de llimona
a la vora del mar,
els núvols canviants cada estona
i el sol lluminós i radiant.
*
Harmonia groga
que juga amb uns blaus insinuants
sota una llum itinerant
buscant noms per a una paleta
que cada estiu es renova.
*
Gelat de llimona
a la vora del mar
per oblidar el dinar de l'escola,
la sopa, els cigrons i els trossets de carn.
*
Poema per acomiadar el curs 4
Quan
*
Quan arribin les Revetlles
i els dies s'omplin d'hores.
*
Quan l'Escola tanqui les portes
i les nits curtes pintin un mapa d'estels.
*
Quan el calendari iguali els dies
i els despertadors es quedin muts.
*
Quan arribin a l'estiu les vacances
farcirem els horaris de lletres blanques
les ratlles de sanefes amb flors
i els capvespres de colors.
i els capvespres de colors.
*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)