Poesiaula

divendres, 30 de maig del 2008

Té el maig

Té el maig
les hores comptades.
té el maig els dies finits.
Ens ha descrit als llibres d'història
el Paris del seixanta-vuit.

Ens ha escrit al rastre de la memòria
la vida que passa i el temps que ha fugit.

dimecres, 28 de maig del 2008

Ens regala juny

la millor temporada.

*

Per molt que matinis,

no veus l'albada.

*

Els dies són llargs

i la llum molt clara.

*

Ens regala préssecs, cireres,

banys a la mar blava,

les tardes lliures

i les vacances més llargues.

*

Ens diu amb veu emocionada

que el curs té la cloenda preparada.

*

Ens convida a fruir

de la revetlla amb màgia estelada.

*

Ens duu el solstici d'estiu

per acomiadar una primavera ja caducada.

*

Et rebem, juny,

amb una forta abraçada.

*

Hi havia una vegada una escala

Hi havia una vegada una escala.

Era escenari constant
de cada pujada,
de cada baixada.

Mans a la barana,
peus als graons,
mirades altives
i molts saltirons.

Sense ascensor
ni mecanismes.
Tot cames i cor,
harmonia diària
del nostre organisme.

Hi havia una vegada una escala.

Alegria desbordada

Fan una festa els peixos al mar,
ballen contents amb el corrent:
no surten barques a pescar,

es queden a port per protestar.

Alegria per a l'orada,
el rap, el lluç i la pelaia.
Alegria, ui!, desbordada,
que la vaga els hi ha ofertat

llarga vida assegurada.

Panorama

Les acàcies, espesses,
amb totes les branques vestides de verd.
L'asfalt, net;
un plaer passejar-hi després de les últimes pluges.
El cel, blau,
acumula discret a poc a poc la blancor d'uns núvols intrusos.
I l'olor, a matí i a flors,
que transporta primavera.