statcounter
dijous, 12 de juny del 2008
dimecres, 11 de juny del 2008
Màgia de la nit
Et desperta el fantasma de la nit,
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.
T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.
I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.
T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.
I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar
serà la que demà et despertarà
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...
Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...
Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.
Etiquetes de comentaris:
Alex Oliver Ponsarnau,
llum,
lluna,
nit
dimarts, 10 de juny del 2008
Poemes d'estiu
I
Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.
II
Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.
III
Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.
IV
Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.
V
Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.
VI
Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapat,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.
Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.
II
Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.
III
Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.
IV
Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.
V
Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.
VI
Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapat,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.
dilluns, 9 de juny del 2008
Solstici d'estiu
L'últim raig de sol
s'emporta la primavera,
i demà, amb la llum primera,
neixerà un estiu d'estrena.
Quantes hores de fred!
Quanta estona a les fosques!
Molts dies d'hivern,
jornades de nevades,
nits d'estufes i flassades
que hem deixat arraconades.
s'emporta la primavera,
i demà, amb la llum primera,
neixerà un estiu d'estrena.
Quantes hores de fred!
Quanta estona a les fosques!
Molts dies d'hivern,
jornades de nevades,
nits d'estufes i flassades
que hem deixat arraconades.
Etiquetes de comentaris:
estiu,
hivern primavera,
solstici d'estiu
diumenge, 8 de juny del 2008
Fugisser
Fugisser és el sol de juny,
l'espanten boires i núvols.
No hi ha un dia sencer
amb el cel de blau seré.
I quan enfosqueix,
no veiem pas cap estel
ni veiem la lluna al cel,
que un gruix de crosta negra
sense camins de llum,
sense marques ni nord ni sud
se'ns incrusta com el fum.
l'espanten boires i núvols.
No hi ha un dia sencer
amb el cel de blau seré.
I quan enfosqueix,
no veiem pas cap estel
ni veiem la lluna al cel,
que un gruix de crosta negra
sense camins de llum,
sense marques ni nord ni sud
se'ns incrusta com el fum.
divendres, 6 de juny del 2008
Plou amb fúria
Cada instant és més intens,
plou amb fúria
un xàfec sense enteniment.
Cau rabent
tota l'aigua que hi ha al cel.
Marxa enrera
del transvasament;
es col·lapsen clavegueres,
salta pels basalts la gent.
Són inútils els paraigües,
plou amb fúria
un xàfec sense enteniment.
Com una pluja del tròpic,
com un mullader caòtic,
com una tempesta a la selva,
com un miracle anti sequera.
Plou amb fúria,
cau rabent.
dijous, 5 de juny del 2008
Vacances (versió extensa del "Poema pel mes de juny")
Atrapes, juny, un temps calmat
allunyat de les nevades.
Pintes de colors els arbres,
ens regales fruita dolça
i ofereixes llum d'estiu.
Ens transportes a les portes
dels camins fets de vacances,
d'hores mortes sota el sol,
de sorpreses, nits d'estels,
de focs de màgia i de calor.
I vindran amb juliol i agost,
alguna tempesta rutinària
dies de calitja emblanquinada,
matins de platja, sol i banys,
tardes de llibres i gelats,
i nits fresques de sopar al ras.
I vindrà setembre, com sempre,
per daurar el raïm als camps,
i per tancar unes vacances
que arribaran ja al seu final.
Etiquetes de comentaris:
cloenda del curs,
estiu,
fi de curs,
poema per acomiadar el curs,
poema per les vacances,
vacances d'estiu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)