Bussejar

Bussejar a la fondària del temps cansat,
del que posa la frontera entre el pastor i el ramat,
del temps nebulós, orla de glòria fora d'horaris,
de les hores amb mil minuts,
de setmanes plenes de dies vermells al calendari,
de matins lliures i tardes immenses i nits d'estels...

Bussejar purificant memòries,
catalitzant vida a les bombolles
per les aigues braves entre cabòries.

Campana de llum

Campana de llum,

corol·la blanca.

Seda, vela estanca.

Benvingut, estiu.

Benvingut, estiu,
que has entrat a l'escenari
il·luminat pel sol a diari,
has entrat a l'escenari
disfressat de turista milionari.

Poses iots al mar blau,
diamants sobre les ones
i balls de nit a un palau
de filigrana estelada a estones.

Benvingut, estiu.

Ens servirà la matinada un estiu

Navegant entre els conceptes

ens servirà la matinada un estiu.

Serà el solstici astronòmic.

Serà el nou període climatològic.

Serà la porta d'entrada

a un període vital antològic.

Ple d'hores per omplir,

ple de nits pels vells somnis,

ple d'horitzonts sense límits...

M'agradaria

M'agradaria tenir una botiga de vitrines

per exposar-hi les llums de cada raig.

M'agradaria viatjar al Transiberià

per contemplar paral·lelismes llunyans.

M'agradaria farcir pebrots a l'atzar

i endevinar on es troba cada menjar.

M'agradaria escriure una rima amb nata

sobre un pastís gelat de xocolata.

M'agradaria plantar un arc de flors

al meu balcó amb els set colors.

M'agradaria parlar amb els astronautes,

retratar un cau de rates,

saltar tolls argentats a una illa pirata,

nedar a una cisterna d'aigua sagrada,

flotar a un mar de sals rosades,

tenir vestits de roba tèrmicament automatitzada.

M'agradaria que les pasteres fossin iots,

que els jardins florissin a les escoles.

M'agradaria buidar de roïndat les mirades,

atorgar els mots adequats a cada pensada,

levitar entre les utopies,

transcendir cada moment a ritme de cantata.

Te'n vas, primavera

Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes els verds en herència,
amb tots els colors a les florescències,
uns dies solemnes de llum intensa
i els vents transparents bufant inclemències.

Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes volant les aus de pas
ens deixes la vida que esclata
ens deixes l’aigua a totes les vessants
ens deixes temperades estades al ras
ens deixes les nits més serenes de l’any.

Amagues bufandes i estufes,
amagues refredats, febres,
amagues sota les ales
records d’hores congelades,
de foscors abrasives amb malsons als coixins.

De dies escurçats per nits sense límits.