Tempesta d'estiu

Amenaça tempesta,
els trons fan por,
espanten de cop
a un sol que s'amaga
fins que d'immediat un raig
surt amb ganes de guerra.

Quatre gotes refresquen
del capvespre l'ambient
mentre la llum s'apaga
a un entorn silent.

Ni xàfec ni plugim,
sols núvols fugissers
per decorar el cel
i mitja centena de mots
per confegir aquest poema.

Veig el cim

Veig el cim
cobert de pins
que ens oculta
el mar veí.

Ensumo, però,
la flaire de sal,
el vent marí,
la massa d'aigua,
l'estiu de banys,
les caravana llarga,
el ple a la platja,
la invasió humana.

Dansa

Dansa el baladre
pinten ses flors esferes roses
entre fulles d'un verd intens.

Balla el llorer,
ballen les ombres,
balla la tarda
amb la calor
d'un diumenge ventós.

Dansa un estiu de juliol
amb les poncelles i el sol.

Jardins de Santa Clotilde. Lloret de mar (Girona)

Perfum salí

Perfum salí,
vent de mar
ritme d'havaneres
record dels indians.

Araucària al jardí,
fantasmes fugits,
ferralla a la fondària,
antics pelegrins
que furgaren fortuna
ara fonedissa al fons marí.

Llum reticular

Llum reticular
travessant l'aigua,
bany a mar,
profunditat de seda
neda lleugera,
neda i navega.

Incisiva traspua
i com qui no vol,
suau llisca brillant.

Et segresta la lluna

Un filet corb de llum
incrustat a un cel de foc
quan la nit encara dubta
i la tarda ja és record.

Flueix el temps, s'atura,
et segresta l'arc de lluna.
Viatges a un lloc remot,
deixant un forat al món.

I quan et desperta l'alba
ets pell d'aiguamarina
amb pigues de granat,
fins que tornes de cop
i saps que ja has somiat.