Naveguen

Naveguen les lletres pel cap
flueixen a les mans, al final de cada braç;
cada dit les pressiona amb la màgia del traç.

Espais i silencis, tecles digitals,
pantalla lluminosa que rep el procés
per gestionar les paraules del vers.

Salten, són vives, criden,
llisquen pel blanc,
es precipiten en onades, les empeny un vent
o queden aparcades, anegades, sobtades,
esborrades, xuclades cap al pou del no res.

Juliol

Tens nom d'emperador, juliol.
Arribes farcit de temps, juliol.

M’encetes les vacances.
Duus a les tardes més generoses
llum solar plena de matisos.
I les nits més càlides sota la lluna.

Ets preludi de l'agost.

Ens catapultes a les lectures,
a saltar d’una ombra a una altra,
a esquivar mosques i mosquits,
a assaborir líquids exquisits.

Ens fidelitzes als protectors solars,
a contemplar el mar
a controlar els núvols,
a preveure les tempestes,
a fer la migdiada al sofà.

Ens fidelitzes al goig del temps immens.

Els grills

Se senten des de la matinada
els frecs dels grills arreu,
fan una esfera sonora,
sonen en totes direccions.

És el soroll de tarda,
canícula crepuscular
que emmarca migdiades
sota la galvana estival.

Tenyeix l'ambient
d'un groc cremat,
tot ho omple de temps buit,
suspèn l'espai als núvols
i llambrega mil records.

Dauren

Dauren la tarda el últims raigs,
fan brillar els verds més tendres,
entren a la vermellor dels hibiscus.
Queda immòbil, estàtic i sobirà el llorer.

No es mou ni un bri d'herba,
el cel és d'un blau encara lluminós,
li queden, però, pocs substanciosos minuts
perquè la foscor marqui el ritme de la nit
i ens serveixi un tros de lluna envoltat d'estels.

S'aiguabarregen de cop molts perfums:
la dolçor del gessamí,
la humitat del mar veí,
els records de molts estius viscuts...

Són las tardes de juliol

Són las tardes de juliol
pous il·limitats de vida.

Aglutinen migdiada,
bany de sol i platja,
berenar un gelat amb nata,
caminar per la muntanya
buidant una bossa de patates.

Aglutinen mirades,
lectures de llibres,
aventures d'herois i batalles,
històries d'astronautes
i cantates d'estiu amb armonia fins al vespre

Són les tardes de juliol.

El mar és un cristall

El mar és un cristall,
el sol hi pren un bany
i esmicola l'aigua cada raig.

El retorna fet diamants
de diminuta fractura i molts quirats.

Tot el dia la llum canvia
i molts blaus li posen fons.

Un dia és un regal

No cal encendre el llum a dins la cambra
que fa ja estona l'albada hi fica el sol.
Malgrat la persiana mig tancada,
malgrat aquesta son enganxada al cap,
malgrat la temptació mai escoltada
de quedar-te al llit de manera il·limitada,
t'aixeques considerant que un dia és un regal.