Quan la llum d'estiu esdevé trista,
quan el sol s'amaga rera la vida
quan el dia s'aixeca cansat
és què s'acaben les vacances
i les reixes dels horaris et travessen el pervindre.
Quan el calendari pren protagonisme
i les setmanes són pous de fang humit.
Quan el matí té cara de rellotge
i la nit forma de llit.
Quan prescindeixes de mirar la lluna
i els núvols t'ignoren quan passegen,
es què s'acaben les vacances.
I les reixes dels horaris et travessen el pervindre
en oxidar-te els teixits viscerals per dins.
statcounter
dimecres, 27 d’agost del 2008
dissabte, 23 d’agost del 2008
Viure
Quants minuts fora d'hora,
quants moments cada dia
per gronxar els pensaments!
*
Viure sense pressa
amb ritme animal,
anar fent per la vida,
pols, palpitació natural...
Esperar sense ganes
aquells dies farcits de futur,
de pluges i paraigües,
d'horaris, de classes i patis,
de passes repetides
pel quotidià programat.
*
quants moments cada dia
per gronxar els pensaments!
*
Viure sense pressa
amb ritme animal,
anar fent per la vida,
pols, palpitació natural...
Esperar sense ganes
aquells dies farcits de futur,
de pluges i paraigües,
d'horaris, de classes i patis,
de passes repetides
pel quotidià programat.
*
dissabte, 19 de juliol del 2008
Postals
divendres, 18 de juliol del 2008
dijous, 17 de juliol del 2008
Naveguen
Naveguen les lletres pel cap
flueixen a les mans, al final de cada braç;
cada dit les pressiona amb la màgia del traç.
Espais i silencis, tecles digitals,
pantalla lluminosa que rep el procés
per gestionar les paraules del vers.
Salten, són vives, criden,
llisquen pel blanc,
es precipiten en onades, les empeny un vent
o queden aparcades, anegades, sobtades,
esborrades, xuclades cap al pou del no res.
flueixen a les mans, al final de cada braç;
cada dit les pressiona amb la màgia del traç.
Espais i silencis, tecles digitals,
pantalla lluminosa que rep el procés
per gestionar les paraules del vers.
Salten, són vives, criden,
llisquen pel blanc,
es precipiten en onades, les empeny un vent
o queden aparcades, anegades, sobtades,
esborrades, xuclades cap al pou del no res.
Juliol
Tens nom d'emperador, juliol.
Arribes farcit de temps, juliol.
M’encetes les vacances.
Duus a les tardes més generoses
llum solar plena de matisos.
I les nits més càlides sota la lluna.
Ets preludi de l'agost.
Ens catapultes a les lectures,
a saltar d’una ombra a una altra,
a esquivar mosques i mosquits,
a assaborir líquids exquisits.
Ens fidelitzes als protectors solars,
a contemplar el mar
a controlar els núvols,
a preveure les tempestes,
a fer la migdiada al sofà.
Ens fidelitzes al goig del temps immens.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)