Còmput anual

Cel confós,
tèrbola teranyina blanca
d'humitat omnipresent.

Sembla un dia refrescant,
però la suor t'embolcalla
mentre s'instaura la tardor
al inefable còmput anual.

És avui l'equinocci,
i en tres mesos viscerals
de bolets, cargols i colors sumptuaris
ens plantarem al cru hivern planetari.

Cada diumenge

Poema dedicat als mestres

Cada diumenge preparem la cartera,
que no hi falti el que és de necessitat primera:


les preguntes, la paciència,
els llibres de ciència,
els llapis de colors
per tal d'escriure els mots,
un tractat sobre el riure i l'alegria,
una antologia de jocs,
una enciclopèdia farcida d'harmonia,
sabó d'olor i olor de sabó...

I ara, flaires de tardor.

L'arròs ja és a punt

No és la paella,

no és la cassola

ni l'olla ni el plat.

És el camp.

L'arròs ha madurat.

Equinocci de tardor

Ets un lloc en el temps,

ets eternament semestral.

Equitatiu ets; fas, equinocci,

l'extensió de la nit i del dia, igual.

*

Ets, equinocci, la porta de la tardor

que el setembre ens instal·la

per matar l'estiu amb enyor.

Demano

Feréstegues les hores,

trets de llum irisada

i tràfec de núvols passatgers

que no s’animen a ploure.

Temps d’espera,

canvi imminent

per rebre una tardor

que arriba abillada de primavera,

sol, xafogor i sequera.

Demano aquella alternança

entre xàfecs abundosos

i raigs de llum als boscos.

Demano la frescor de matinada.

Demano una tardor temperada

abans de la primera nevada.

Demano.

Fuig l'estiu

Fuig l'estiu,
marxa cansat
és arxiu lluminós
d'hores i calma.

Fuig mandrós
amb tendències retardades,
s'arreplega a l'enyor d'un temps ja fos,
levitarà entre flashos i records.

Serà, per sempre,
pretèrit perfecte.

Nit d'estels

Nit d'estels,
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.

El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.

Nit d'estels,
fosca i sense lluna.

Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.