Solemne, la tardaens serveix encara hores de llum; versàtil, distribueix a mida fragments detemps.
Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit haurem d'encendre espelmes i bombetes, haurem d'il·luminar la foscor més negra, haurem de reverenciar les minses estones de sol, haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc, amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.
I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.
Obriu la porta gran, que han d'entrar les ventades, els ruixats, els plugims i la rosada, tot el temps sobtat que la tardor ens regala!
Obriu finestres i terrasses, sortiu als balcons i a les places, mireu l'horitzó, viatgeu a valls, mars i muntanyes, voleu, voleu com les fulles bressolades pels aires!
I que les pluges caiguin serenes, que els boscos ens rebin generosos i ens regalin plaer pels sentits...
Cada diumenge preparem la cartera, que no hi falti el que és de necessitat primera:
les preguntes, la paciència, els llibres de ciència, els llapis de colors per tal d'escriure els mots, un tractat sobre el riure i l'alegria, una antologia de jocs, una enciclopèdia farcida d'harmonia, sabó d'olor i olor de sabó...