statcounter
dijous, 25 de setembre del 2008
Finestres
Escenaris són les finestres,
veiem passar-hi llums:
de nit lluna i estrelles,
de dia, sol, núvols i fum.
I, cap a dins,
les cases prenen vida.
Els batecs són infinits.
I tot seguit, aquest poema en versió aranesa.
Traduït per l'Elisa Salomó
Scenaris son es hièstres,
I tot seguit, aquest poema en versió aranesa.
Traduït per l'Elisa Salomó
HIÈSTRES
Scenaris son es hièstres,
vedem passar-i lums:
de net lua e estèles
de dia, solei, brumes e hum.
E, tà laguens,
es cases prenen vida.
Es batècs son infinits.
*
Etiquetes de comentaris:
finestres,
poema en aranès
dimecres, 24 de setembre del 2008
Cada fulla
Cada fulla troba un lloc
quan subtilment cau de l'arbre,
es deposita a poc a poc
oportuna entre les altres.
*
Les móres
Les móres prenen el sol,
els esbarzers projecten ombra.
La fruita, dolça,
acoloreix marges i sots
per lluir natura de color.
Mentre collim el raïm
i tastem alguna figa
ens saluda la tardor,
que ja arriba de visita.
dimarts, 23 de setembre del 2008
La tarda
Solemne, la tarda ens serveix encara hores de llum;
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.
Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.
I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.
Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.
I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.
Cançó de tardor
Obriu la porta gran,
que han d'entrar les ventades,
els ruixats, els plugims i la rosada,
tot el temps sobtat que la tardor ens regala!
Obriu finestres i terrasses,
sortiu als balcons i a les places,
mireu l'horitzó, viatgeu a valls, mars i muntanyes,
voleu, voleu com les fulles bressolades pels aires!
I que les pluges caiguin serenes,
que els boscos ens rebin generosos
i ens regalin plaer pels sentits...
*
Etiquetes de comentaris:
cançó de tardor,
poema de tardor,
tardor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)