statcounter
divendres, 3 d’octubre del 2008
El cel d'aquest matí
Coixí flonjo espès i gris
és el cel d'aquest matí.
Sortir al carrer amb el temor
de veure-ho tot en blanc i negre,
amb la por ficada al cos
per l'absència dels colors,
en aquell estat de trànsit
d'abans de la tempesta.
Els ions carregats,
les preocupacions al cap
i un futur incert, obscur i fred,
antesala del pervindre...
és el cel d'aquest matí.
Sortir al carrer amb el temor
de veure-ho tot en blanc i negre,
amb la por ficada al cos
per l'absència dels colors,
en aquell estat de trànsit
d'abans de la tempesta.
Els ions carregats,
les preocupacions al cap
i un futur incert, obscur i fred,
antesala del pervindre...
dijous, 2 d’octubre del 2008
Al vidre que fa de mirall
La Poesia busca poetes
La conversa d’ahir a l’ascensor,
la llum enfosquida d’avui a migdia,
les mones tafaneres del reportatge de la Dos,
les fulles que volen amb el vent de l’octubre,
el plat de sopa espessa a la taula del menjador,
un elefant orfe que fa equilibris a un gronxador,
els bosc malmès per maldestres boletaires,
la lluminosa albada d’un dia qualsevol,
anar a corre-cuita al pati per jugar a futbol,
obrir una nou quan té la pell encara verd,
llegir una llegenda pirenaica del gall fer,
reconèixer de nit una constel·lació,
descobrir formes als núvols mirant el cel...
Són temes per a futurs poemes
o els teus propis rimats relats. Són temes.
La Poesia busca poetes.
*
T'acceptem
No s'acaba avui d'aixecar el dia.
Té mandra la llum?
Hi ha una gran boira,
ens envolta a qualsevol punt.
*
Enyor dels matins clars
que l'estiu ens regalava;
enyor de pluges primaverals,
contundents, sanes, senyorials...
*
T'acceptem, tardor,
perquè pintes amb poesia
el més gris
de la nostra diària monotonia.
T'acceptem!
*
Etiquetes de comentaris:
cançó de tardor,
clima,
estacions de l'any,
Gris
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Octubre
Sostre ocre
escombrant el cel,
tardes que minven
signades pels estels.
I les nits,
que escalen el temps
beneint vells somnis,
creixen molt lentament.
Dibuixem als núvols projectes,
s'esvaeixen alguns com el fum,
d'altres esclaten fets reptes
mentre reneix entre branques la llum.
*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)