La poesia és

La
La poesia
La poesia és
La poesia és un
La poesia és un món
La poesia és un món desconegut
La poesia és un món desconegut i
La poesia és un món desconegut i ple
La poesia és un món desconegut i ple de
La poesia és un món desconegut i ple de paraules
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides



FINS QUE NO L'HABITES





La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides fins que no l'habites.

Previsió

Gronxa una gota

la fulla morta,

cauran ambdues

al primer cop de vent.

Quedarà nua la branca

i el faig abillat d’hivern.

Sepulcre del bon temps

seran la terra i el cel,

i congelades les pluges

amb el fred més extrem.

Poema de la llum

El reflex de la foguera a través de la finestra,
la lluna immensa que a l'estiu regna amb llum freda,
el sol polsegós que entra a casa fins el terra,
el punt vermell d'stand by, sempre en espera.

Un raig al bosc,
el color del most,
un llac de plata,
una sàvia mirada,
la pluja d'estels a l'agost
i la flama sagrada.

Poema de colors

Vermell, síndria interior,
verd molsa del bosc,
groc sol de la tarda
blau cobalt, cel de tardor.

Blanc de l'albada,
la primera llum iniciada.
Negre de la nit més tancada
hora incerta, color de la por...

Gris, núvols de tempesta,
taronja, llum del foc per la festa.
El rosa, on l'amor s'hi posa
i el color que a cada flor hi reposa.

Poema del rellotge

Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...

T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.

Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.

Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.

Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.

Poema del silenci

***

Poema del foc

Bressol dels homínids,
flama a l'espelma,
incendi al bosc,
caliu a la llar.

El regales, mai s'acaba.
Si el comparteixes, creix.

Il·lumina,
cou i cuina,
crema llenya,
torra el pa.

De nit, al camp,
fa Kumbayà.

Sant Joan, costellada,
calçotada, castanyada:
foguera obligada.

Colors en dansa;
si el vent s'hi atansa
aviva el ball.
Si el vent rugeix,
el destrueix.


*