Dia fred

S'aixeca el dia fred:
esborra un estiu extemporani.

Amaga rostres,
capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.

I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.

Llum furtiva

Veig la llum furtiva
d'un sol aliè
que escalfa terres,
cims i pallers,
que daura pedres
de vells indrets.

Que ens guia els somnis
cap a altres temps.

Irromp de cop
amb la màgia del capvespre,
és un pom de raigs i pols,
és un so, és aroma, és tardor.

Sota els faigs

Fullaraca sota els faigs,
branques nues,
gris excels tocant el cel.

Rossinyols, quin tresor
molsut i groc
amagat, sabor del bosc!

Cobreix la nit
el paisatge,
fulles mortes
cucs, cargols
bolets i ocells
amb el fred
del cru hivern.

Cobreix la nit
el paisatge.

Del camp, del bosc

Del camp i del bosc,
els regals de la natura
que en duu la tardor.

La magrana madura,
el raïm que serà pansa,

el raïm que serà vi.
El raïm que al celler
omplirà de futur cada bóta amb el most.


Les móres més dolces,
els bolets, entre branques i fulles,
les castanyes cuites al foc.

Les carbasses de tots els colors,
les ametlles, les nous, els pinyons,
les teulades mullades,
i als camins la tardor
que il·lumina els arbres
fins que la nit expandeix arreu la foscor.

Fulles pel carrer

Cauen fulles pel carrer,
tot ho embruten,
tot ho embruten,
fins que un sol vesprer
les il·lumina amb foc serè.

Grogues, torrades,
canela, terra, vinagre,
porpres i ocres,
safrà verdader,
taronges, rogencs,
vermells, mel de vesper.

Colors de fulles pel carrer.

Temps de tardor

Tot fa aquella olor
a terra tova,
a fulles ocres,
a molsa humida,
a bosc d'abans,
a llum de boira.

A catifa nova,
a fum que vola,
a pi i a farigola.

A pluja,
a riuada,
a herba mullada.

Tot fa aquella olor
a fang de font,
a llenya vella,
a nit d'estels,
a lluna plena.

Tot fa aquella olor
a temps de tardor.

Mirall

L'aigua és un mirall:

calaixet de plata

per guardar el daurat

que la llum delata.