Assassins dels animals,
actueu a la tardor amb impunitat,
i no sabeu que amb cada tret
dispareu contra els somnis de la gent.
Feu del bosc
un lloc molt perillós,
feu del món
un pou farcit de por.
Feu de la paret
un lleig indret,
assassins caçadors,
penjant a cada clau el cap d'un mort.
Li costa al sol
aixecar-se al matí,
té mandra per sortir,
té mandra per lluir.
Surt tard,
surt trist.
Li costa al sol
aixecar-se al matí.
Temps de canvi
i pluges agosarades
per mantenir el bosc humit,
temps de canvi
i núvols àgils
que el vent fa voleiar
amb les fulles que la tardor
ha volgut tintar.
Crisantems, cireretes d’arboç,
molta feina pel pastor
i esperar que passi ràpid el temps
per entrar aviat a l’hivern
i amagar armes i caçadors.
I esperar que la Hvala s’endinsi a les muntanyes
i que ningú la vulgui molestar
que les ósses convidades
han de viure lliures per saltar.
I esperar que un mes tan llarg
ens regali espectacles naturals,
tempestes, raigs de sol i aixoplucs
i amagatalls d’escalfor, flama i caliu.
I esperar que als indrets amb primavera
es desfacin plàcidament les geleres,
revisqui la Natura sota el sol
i preparin els Nadals amb vacances a les platges.
Ha perdut el cel la transparència.
Blanca boira, gris fluït,
aquarel·la aigualida
tot el dia fins la nit.
I aquell fred que surt de dins,
que et gela, que et flagel·la,
que t’envolta fosc i trist...
I saber que serà llarga
la dura temporada,
que la pluja té presencia assegurada,
que el mapa així ho garanteix
i que ja està anunciada la primera nevada.
I dir: al mal temps,
bona cara.
