El nen del nan fa non-non

Al cim hi ha un pi,
al pi hi ha un niu,
al niu hi ha un ou,
a l'ou hi ha un cuc,
al cuc hi ha un punt,
al punt hi ha un set,
al set hi ha un nan.
I el nan té un nen.
El nen
del nan
del set
del punt
del cuc
de l'ou
del niu
del pi
del cim
fa no-non.

Una guspira

" Ayer por la noche mi cocina estuvo llena de estrellas "

Daniel Arteaga
http://ideesicontraidees.blogspot.com

Una guspira es desprén.
Sembla que comença al cel
la pluja agossarada d'estels.

I t'ho mires i respires
i ets part del firmament.

Quan la Terra s'inclina

Quan la Terra s'inclina

i el vent despulla els arbres,

quan el fred es fica als ossos

i les tempestes pentinen el món,

quan l'home del temps

s'emociona parlant de corrents polars,

quan el cel llueix poc blau

i la foscor es fa del temps la reina,

quan posen al super els torrons

i a la tele anuncis de festes, joguines i perfums,

quan la tardor es vol acomiadar

i l'hivern gaudeix del seu domini...

Quan tot això succeeix

és que novembre envelleix

i el desembre ja flueix

als nostres imaginaris.

Quan el fred

Quan el fred
et paralitza el gest,
quan l'hivern
traspassa les parets,
i et tremolen les dents.

Quan t'embolcalla el fred
i tu ets un ésser a tu mateix aliè,
somies amb estufes, radiadors
i resistències i convectors,
plats de sopa i llars de foc.
Quan un incendi és una benedicció
i el benestar una ficció.

És quan veus que el nostre món
és un cau de mancances
i de circumstàncies precàries,
i que al nostre món li cal calor.

És l'escola el nostre món
i el meu desig que algú engegui la calefacció.

Hivern precoç

S'aixeca el dia amb un sol taronja
que ens augura hores de cel clar
a un hivern enguany precoç.


Anuncia jornades de neu i de gelades,
anuncia temps frescot,
anuncia nits estelades
i indigents amb fred al cor.

Anuncia tempestes,
anuncia forts vents,
anuncia a molts indrets
un munt d'inconvenients.


Són coses d'una tardor
que perd ja idiosincràsia
per culpa d'un hivern
que ha nascut abans de temps.

Són les boires fugisseres

Són les boires fugisseres,

són els núvols del camí,

són els filtres de la vista,

són les trampes del destí.

*

S'esvaeixen quan arriba

el sol ténue del matí;

deixen sobre les fulles

capsuletes de l'arc iris,

gotes d'aigua densa i clara

que la terra ha d'agrair.

*

Blau cel

Cel blau cel,
seré sol seré,
llum a dojo,
fred d'hivern.


Dia nítid,
dia clar
que ens empeny
temps enllà...